Dissonància cognitiva

La Teoria de la dissonància cognitiva, postulada per Festinger i Aronson, fa referència a la situació en la que una persona presenta de forma simultània dues cognicions (pensaments, creences,...) que són irreconciliables entre sí, la qual cosa li genera una tensió i un esforç per intentar fer-les encaixar, reduint així el conflicte o incoherència interna esdevinguts i aconseguint una certaestabilitat emocional o cognitiva.
La dissonància és una “reacció emocional” que experimentem tots els individus en la nostra vida quotidiana, ja sigui per la tensió que percebem en la decisió de compra d’un llibre (elecció, per exemple, entre comprar un Thriller o una novel•la de ciència ficció), o bé per la dissonància experimentada en un Meeting polític, a l’estar envoltats d’opinions diverses.Així, en el dia a dia ens veiem obligats a manipular les nostres creences per tal de fer-les encaixar amb la nostra manera d’actuar, donat que existeixen grans influències socials, com és el cas dels mitjans de comunicació i la publicitat, que exerceixen pressions sobre nosaltres modulant els nostres pensaments. Per exemple, si una persona té la creença que l’aparença física no és important perl’assumpció de metes, pot experimentar dissonància pel fet de veure reiteradament en la publicitat missatges totalment contraris a la seva actitud, és a dir, anuncis on es mostra que l’èxit només pot aconseguir-se quan va acompanyat d’un bon aspecte físic, de manera que el subjecte es veurà obligat, per tal de reduir el conflicte interior generat, a: o bé canviar la seva opinió cap a l’aspecte físic, obé envoltar-se de persones amb pensaments similars als seus.
En definitiva, els humans de forma regular i contínua ens veiem obligats a silenciar la nostra consciència per tal de recuperar cert equilibri emocional.
Cal tenir en compte que la dissonància es manifesta de diverses formes, cada una amb estratègies diferents per reduir-la. Una d’aquestes és la que es genera com a conseqüència deprendre decisions, a l’estar obligats a escollir una alternativa entre moltes, de manera que s’experimenta tensió, donat que l’escollida mai se sent com la més positiva i les rebutjades com les més negatives. Així, per disminuir la dissonància, cal fer un intent d’autoconvicció que l’opció triada és més atractiva del que s’esperava inicialment. Un altre tipus és la dissonància sorgida de latemptació, que s’experimenta quan, o bé es comet un acte immoral que ja d’entrada es considera com a tal, o bé es resisteix la temptació de fer-ho, renunciant a una recompensa, de manera que per reduir la tensió generada, es canvia d’actitud, amb la convicció que l’acte no és tant immoral o, per contra, que és molt pitjor del que es considerava a priori. Pel que fa a la dissonància resultant del’esforç, es pateix al no aconseguir una meta desitjada, malgrat trobar-se en situació favorable per a arribar-hi. Quan succeeix, s’intenta reduir dit sentiment atribuint als resultats obtinguts un valor. En quant a la dissonància introduïda per un fait accompli, es produeix pel sentiment d’obligació que es genera a l’haver de suportar una situació considerada desagradable, i per alleugerar-la és necessaril’autoconvicció que dita situació no és tant desagradable com es presumia.
Tanmateix, altres manifestacions de la dissonància són les que s’experimenten per la interacció amb grups socials, com la que sorgeix per anticipar deficientment l’ambient, per no tenir un coneixement absolut de les característiques del grup social, i a l’obtenir-lo, es percep que s’ha malgastat temps i esforç en ell. Enaquest cas, per reduir-la, o bé se sobrevalora la despesa de temps i esforç, o bé els aspectes positius del grup, obviant els negatius. També la dissonància sorgida per presentar desacord amb altres, al tenir opinions contràries, les formes de reduir la qual són, entre d’altres, mitjançant l’autoconvicció que l’àrea de l’opinió té poc valor, o de la influència sobre el grup per aconseguir...