Diàleg 50 anys mami


Helena Bé hola a tots! nosaltres sóm l’alba I l’helena
Alba: un mument un mument, Voldries dir, l’alba i l’helena
Helena: Ostras Alba! fixa’t , si ja m’equivocu amb el meu nom!imagina’t…
Alba: Va Helena que això no ha de ser tan dificil, crec jo... Ja vuras com ens en surtirem
Helena: Sí, bé , cal ser optimista no?
Alba: Oi tant! Vinga, doncscomencem….Primer
Helena : Alba 
Alba : Què passa ara ?
Helena: no, que , perquè estàs tan nerviosa?
Alba: Ai , helena què dius? seguim…doncs primer de tot
Helena: És que….no sé ee però,noia sembla que et vagi a agafar un patatús, bé és la meva opinió
Alba: Però què ho dius, pel maquillatge?
Helena: mmmnoo jo més aviat ho diria pel color de la teva cara...mira , araestà canviant a lila!
Alba: oh, mira Helena, si no vols veure de vritat com canvia el meu color de la cara a vermell, estíguet calladeta i avera si d’una vegada podem acabar aquestdiscurs sense que ningú en surti escaldat
Helena: No no si jo numés ho deia per tu eeh
Alba: Pots callar? estic perfecte com sempre, soc la millor en parlar en public.
Helena:D’acord com tu vulguis, l’orgull sempre per damunt de tote e!
Alba: en fi, no ens enrollem, al gra, al papa jal i comencen a ballar els ulls és a dir, vés rapid…..tot i que tampoc et passis,tot i que
Helena: Alba, estaba pensant…
Alba: Pensant tu¿?¿¿¿ nem millorant
Hleena: Doncs que potser que parís en voler desviar el tema no? pk no ublidis el motiu d’aquesta festaAlba: no mu puc creure! ara seré jo, quina barra
Helena: Aixxx, em dona la sensació que això acabarà malament. No sé com encara ningu ens a fet fora pq realment dale que te pego ambel tema…
Alba: Dale que te pego? ha! Qui es la que no s’aixeca dra als matins? ehhh? quii?
helena: ja tornem a no tenir raoo, om sempre
alba: va calla baldufa
helena: tse