dlkfyr

2.1. França a la vetlla de la Revolució

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més extensos i poblats d'Europa, que tenia uns trenta milions d'habitants, on des de 1774 regnava el Borbó, Lluís XVI. La forma de govern era, doncs, la monarquia absoluta de dret diví i de fet, els reis francesos eren considerats com l'exemple més perfecte de monarques absoluts.

Lasocietat francesa formada per la noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, mentre que la burgesia i els camperols constituïen l'anomenat Tercer Estat, que eren la immensa majoria de la població.



2.2. La crisi econòmica i social

A partir de 1780 una crisi de subsistència s’instal·la a França: l'alça en els preus dels cereals,–la successió de males collites va provocar una granescassetat de subsistències– la crisi vitícola i la crisi industrial van provocar una crisi econòmica general que va comportar un alça del cost de la vida, un creixement de l'atur forçós i en definitiva un augment de la misèria entre les classes popular.

Tanmateix, el 1789 la situació de França era crítica. Les seves elits, influïdes per la Il·lustració i l'exemple nord-americà, desitjaven la fi del'absolutisme. D'una banda, la noblesa volia compartir el poder amb el rei i, de l'altra, la burgesia volia ser present i representada en les decisions polítiques. Alhora la pagesia, obligada a pagar contribucions de tota mena, veia impotent com els nobles els apujaven els impostos per fer front als seus deutes.

2.3. La crisi financera, política i institucional

El país es trobavaeconòmicament arruïnat i les diferències entre rics i pobres havien assolit unes dimensions intolerables. L’Estat francès patia un dèficit important i es trobava abocat a la bancarrota, ja que tenia moltes més despeses que ingressos, cosa que obligava a introduir reformes per proporcionar nous ingressos al fisc.



Lluis XVI va considerar que per resoldre la crisi financera no podia exigir més impostosal Tercer Estat, que ja en pagava molts, i creia que l'única sortida possible era demanar a la noblesa i al clergat que paguessin impostos i renunciessin, per tant, als seus privilegis. Aquesta petició reial, però, va desencadenar la revolta dels privilegiats, que va derivar en una profunda crisi política, quan la noblesa i l'Església es van negar a pagar nous impostos si no ho autoritzaven elsEstats Generals.

3. La revolta aristocràtica: 1789

Amb la revolta aristocràtica s'iniciava el camí de la revolució que ben aviat quedaria en mans de la burgesia i de les capes populars, les quals aprofitaven les eleccions a diputats per mostrar la seva disconformitat amb els privilegis de l'Antic Règim i amb l'absolutisme monàrquic.



Al rei, però no li quedà cap altra opció que convocarels Estat Generals (maig 1789), cosa que no s'havia fet des del 1614. La seva convocatòria va obrir noves dimensions a la crisi, ja que va desencadenar un intens debat polític sobre la representativitat d'aquesta institució.

Així que s'iniciaren les sessions, els diputats del Tercer Estat van exigir que es canviés el sistema tradicional de vot dins els Estats Generals. La burgesia volia que, percomptes del vot per estament, que assegurava la victòria dels dos estaments privilegiats, el vot fos individual. Acceptar aquesta proposta, però equivalia a donar majoria als partidaris d'abolir l'Antic Règim, ja que el diputats burgesos eren majoria en aquesta cambra.



Així va ser com es va començar a escampar la idea que el Tercer Estat, que englobava el 95% de la població, era l'únicrepresentant dels francesos i es va forjar l'oposició al sistema de representació estamental. Mentrestant, la redacció dels Quaderns de queixes, que recollien les reivindica
2.1. França a la vetlla de la Revolució

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més extensos i poblats d'Europa, que tenia uns trenta milions d'habitants, on des de 1774 regnava el Borbó, Lluís XVI....