dnvjbvkd
Páginas: 2 (455 palabras)
Publicado: 30 de octubre de 2013
UNITAT – 2: L’EDAT MITJANA
2.4.- La dansa
Segur que la gent ballava ja des de molt antic. Se sap que la dansa va ser prohibida pel papa Zacaries a mitjan segle VIII i que el concilid’Avinyó de 1209 la va tornar a permetre. A partir d’aquell moment la dansa va constituir una expressió bàsica de la vida social i sempre era present en les activitats cortesanes.
Les primeres músiquesinstrumentals profanes que es coneixen són danses monòdiques (una sola melodia) del segle XIII. Aquestes danses s’anomenen estampides i ja les has vist a l’apartat anterior.
La balada (en francèsballade i en italià ballata) sembla que fou la primera música de dansa cantada apareguda a partir de tonades populars senzilles. És possible, doncs que aquesta dansa sigui reflex d’altres dansespopulars aparegudes en èpoques anteriors.
A Catalunya hi ha un important document d’aquella època: el Llibre Vermell de Montserrat. Aquest llibre va ser copiat a final del segle XIV i servia perentretenir els pelegrins. Conté, entre moltes altres coses, cançons i dances en llatí i en català antic, a una, dues i tres veus, per ser cantades i ballades a l’interior del monestir o a les places de fora.El qualificatiu de Vermell prové de l’enquadernació en vellut d’aquest color feta a final del segle XIX. L’última peça d’aquest recull porta per títol Ad mortem festinamus, i es considera una dansade la mort com moltes altres que es compongueren durant l’època medieval.
En la societat medieval es ballaven dos tipus de danses: les senyorials i les populars. Les senyorials s’acostumaven aacompanyar amb instruments més aristocràtics, com la viola o l’arpa. En canvi, en els balls populars sempre acostumava a ser-hi present el cant, acompanyat d’instruments més populars (vent i percussió).A final de l’Edat Mitjana les danses senyorials van dividir-se en altes i baixes. L’alta dansa es troba descrita com una dansa ternària en la qual es feien salts i cabrioles diverses (es troba...
UNITAT – 2: L’EDAT MITJANA
2.4.- La dansa
Segur que la gent ballava ja des de molt antic. Se sap que la dansa va ser prohibida pel papa Zacaries a mitjan segle VIII i que el concilid’Avinyó de 1209 la va tornar a permetre. A partir d’aquell moment la dansa va constituir una expressió bàsica de la vida social i sempre era present en les activitats cortesanes.
Les primeres músiquesinstrumentals profanes que es coneixen són danses monòdiques (una sola melodia) del segle XIII. Aquestes danses s’anomenen estampides i ja les has vist a l’apartat anterior.
La balada (en francèsballade i en italià ballata) sembla que fou la primera música de dansa cantada apareguda a partir de tonades populars senzilles. És possible, doncs que aquesta dansa sigui reflex d’altres dansespopulars aparegudes en èpoques anteriors.
A Catalunya hi ha un important document d’aquella època: el Llibre Vermell de Montserrat. Aquest llibre va ser copiat a final del segle XIV i servia perentretenir els pelegrins. Conté, entre moltes altres coses, cançons i dances en llatí i en català antic, a una, dues i tres veus, per ser cantades i ballades a l’interior del monestir o a les places de fora.El qualificatiu de Vermell prové de l’enquadernació en vellut d’aquest color feta a final del segle XIX. L’última peça d’aquest recull porta per títol Ad mortem festinamus, i es considera una dansade la mort com moltes altres que es compongueren durant l’època medieval.
En la societat medieval es ballaven dos tipus de danses: les senyorials i les populars. Les senyorials s’acostumaven aacompanyar amb instruments més aristocràtics, com la viola o l’arpa. En canvi, en els balls populars sempre acostumava a ser-hi present el cant, acompanyat d’instruments més populars (vent i percussió).A final de l’Edat Mitjana les danses senyorials van dividir-se en altes i baixes. L’alta dansa es troba descrita com una dansa ternària en la qual es feien salts i cabrioles diverses (es troba...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.