hajs

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Brunelleschi
a-Situa l’obra en el seu context cronològic; històric i cultural

L'Església de San Lorenzo és una obra del segle XV, que pertany al Renaixement florentí, període del Quattrocento, dins la cronologia del 1421 al 1470. El seu arquitecte va ser Brunelleschi.
En l'àmbit polític, en aquells moments la península itàlica no era un Estat unificat sinófragmentat a causa de rivalitats polítiques; un mosaic de petits estats independents – repúbliques, ciutats Estat i principats- que exercien el seu domini i influència sobre els territoris circumdants, que estaven sotmesos al poder de governs autoritaris i aristocràtics, els quals rivalitzaven en el terreny polític, comercial i fins i tot artístic. Concretament, Florència, ciutat on resideix aquestaobra arquitectònica, s'organitzava com ciutat-república, controlada per una oligarquia de banquers i grans empresaris, la burgesia.
Sobre aquests petits estats es projectava la política expansionista de monarques com Ferran d’Aragó, Carles VIII i Lluís XII de França, entre d’altres. Les repúbliques de Florència, Venècia, Milà i els Estats Pontificis eren els més rics i poderosos, mentre que al sud,Nàpols i Sicília van quedar incorporats a la Corona d’Aragó el 1442. És el moment del naixement i la consolidació de les monarquies autoritàries per Europa, principalment a Espanya, França o al futur imperi dels Àustries.
En l'àmbit econòmic, es produeix un auge del capitalisme. El segle XV és el segle d'expansió i desenvolupament per Europa. La ciutat es converteix en un centre econòmic,polític i cultural; es reactiven rutes com la de la seda i per tant, es dóna un resorgiment del comerç i de la vida urbana, la qual cosa afavoreix la recuperació i augment demogràfic, ja que en el segle anterior (Baixa Edat Mitjana) s'havien produït grans crisis que van comportar un gran augment de la mortalitat. Concretament Florència, basa la seva riquesa en l'activitat bancària, el comerç i lafabricació tèxtil. Florència es converteix en una opulenta ciutat mercantil, cap de la potencialitat econòmica.
Florència basa el seu poder econòmic en la fabricació de teixits, el comerç i l’activitat bancària. L’oligarquia (govern de minories) que controla el govern de la república florentina és de banquers i grans empresaris, com els Mèdici, que monopolitzen el poder i actuen com a grans mecenesde l’art, per a elevar la grandesa de la seva ciutat.
En quant a l'ambient social, cal esmentar la consolidació de la burgesia com a classe ascendent, constituïda per mercaders enriquits amb el comerç a llarga distància i convertida en una classe cortesana, culta i de gustos exquisits que omple els seus palaus amb les obres dels reconeguts artistes italians. Famílies de governants com els Mèdicia Florència, ja esmentats, seran el prototip dels nous mecenes de l’art, i es convertiran en el primer focus renaixentista.
En aquesta època l'home és una persona culta, coneixedor del llatí i del grec, preocupat per la ciència. L'home es convertirà en el centre de l'univers; es difon l'actitud antropocèntrica. Aquesta nova concepció de l'home és deguda a aquest canvi de mentalitat, influït perla filosofia platònica del platonisme, que pretén la recerca de la bellesa ideal, i que tindrà com a centre difusor l'Acadèmia (1458), dirigida per l'humanista Marsilio Ficino i fundada per Llorenç el Magnífic.
L’Acadèmia Platònica va ser focus i motor ideològic del pensament renaixentista ; va ser la porta d’introducció al pensament del Renaixement. Va tenir seu a la Villa Carreggi, on elshumanistes s’hi reunien per llegir l’obra de Plató i discutir-la.
L’ambient cultural experimenta un canvi ja des del segle XIV gràcies als poetes italians Petrarca i Boccaccio, que van establir les bases d ‘una nova actitud que conduïrà a l’humanisme. Els humanistes configuren la mentalitat dels segles següents, la qual cosa es relecteix en destacades figures com Maquiavel, Petrarca, Erasme de...