documento señorial

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectiensituacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja queels cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.

No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i ElQuixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).

Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi,històries més modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambientshistòrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc, escrita pel noble valencià Joanot Martorell.
Taula de continguts [amaga]
1 L'amor i altrescaracterístiques
2 Exemples
2.1 Novel·les cavalleresques
3 Bibliografia
4 Enllaços externs
5 Vegeu també
L'amor i altres característiques[modifica | modifica el codi]
En les novel·les cavalleresques,l'amor és més humà i natural. Per això quan en Tirant, un dels cavallers més famosos d'aquest tipus de novel·les, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tímid, angoixat i no sap comdeclarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracció física i és molt més versemblant que la passió que es desperten en els cors del protagonistes de les novel·les decavalleria. De fet, l'enamorament a les novel·les cavalleresques es descriu a través del diàleg que mantenen els personatges, i no de manera poètica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de...