Documento sin t tulo

 1​
.​
Sistemes de coordinació 
Les persones necessitem relacionar­nos amb el medi tant intern com 
extern per a dur a terme diverses funcions. 
Mitjançant la funció de relació, les persones, igual que la resta 
d’essers vius, rebem informació i elaborem respostes. 
Per a realitzar la funció de relació les persones necessitem un 
SISTEMA DE COORDINACIÓ ​
 que ens permeta detectar els canvis que es produeixen en el medi, analitzar­los i respondre elaborant 
respostes adequades. Això s’aconsegueix gràcies a dos sistemes: 
EL SISTEMA NERVIÓS. ​
Està format per teixit nerviós, respostes 
RÀPIDES I POC DURADORES.​
 Actua per mitja ​
D’IMPULSOS 
NERVIOSOS ​
que es propaguen al llarg dels ​
NERVIS. 
EL SISTEMA ENDOCRÍ. ​
Esta constituït per ​
GLANDULES 
ENDOCRINES, ​elabora respostes ​
LENTES I DURADORES.​
 Actua 
per mitja de missatgers químics, ​
LES HORMONES​
, que secretades 
per les glàndules, viatgen per la sang fins a la cèl∙lula o l’òrgan sobre 
el que actuen. 
Elements que intervenen en la coordinació. 
Els elements que intervenen en els dos sistemes de coordinació 
(​
nerviós i endocrí​
) des de que es rep el estímul fins que s’elabora la 
resposta són: 
RECEPTOR.​ Estructura capaç de percebre els estímuls i 
transmetre’ls als centres nerviosos. Els òrgans els sentits són 
receptors que capten els estímuls del exterior del organisme. 
­​
ESTÍMUL ​
és qualsevol canvi ja siga de l’exterior o l’interior del cos 
capaç de provocar una resposta de l’organisme.(un dolor, un so...) 
CENTRE NERVIÓS. ​
És l’òrgan que rep la informació percebuda per els receptors, la processa i elabora i transmet una sèrie de respostes 
als òrgans efectors. 

EFECTOR.​
 És l’òrgan encarregat de dur a terme la resposta, hi ha 
dos tipus de efectors amb dos tipus de resposta distinta 
respectivament. 
­MÚSCUL ​
Produeix una resposta MOTORA ,que implica un 
MOVIMENT. 
­GLÀNDULA ​
 Provoca una resposta SECRETORA, consistent en la 
SECRECIÓ D’ALGUNA SUBSTÀNCIA. 
  

2​
.​Els components del sistema 
nerviós 
El sistema nerviós està constituït per dos tipus de cèl∙lules: les 
NEURONES i les CÈL∙LULES DE LA GLIA. 
Neurones. 
Les neurones reben i transmeten senyal. La transmissió d’aquests 
senyals es du a terme mitjançant impulsos nerviosos i té lloc com a 
conseqüència de determinats canvis en la membrana plasmàtica de la 
neurona. L’impuls nerviós viatja sempre en el MATEIX SENTIT. Es genera en 
una dendrita a manera d’ones elèctriques, recorren la neurona i ix per 
l’axò. 
Les neurones no estan en contacte. La zona de separació entre 
neurona i neurona es diu SINAPSI(normalment s’estableix entre les 
branques de l’axó de la neurona i les dendrites o el cos cel∙lular de 
l’altra) 
La transmissió de l’impuls nerviós a través de la sinapsi es realitza mitjançant​
 NEUROTRANSMISSORS. ​
Quan l’impuls nerviós arriba a 
l’extrem de l’axó s’alliberen  neurotransmissors al espai sinàptic. 
Ací s’uneixen a la membrana de la dendrita o del cos cel∙lular de la 
neurona següent i això fa que aquesta inicie un nou impuls nerviós. 

Segons la funció les neurones es classifiquen en : 
NEURONES SENSITIVES.​
 Porten la informació(captada pels receptors) al sistema nerviós central (encèfal i medul∙la espinal) 
NEURONES MOTORES. ​
Envien la informació des del sistema 
nerviós central fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs 
o la secreció de glàndules. 
NEURONES D’ASSOCIACIÓ O INTERNEURONES. ​
Formen part del 
sistema nerviós central. Connecten les neurones sensitives amb les 
motores. 
Cèl∙lules de la glia. Les cèl.lules de la glia estan intercalades entre les neurones(les 
protegeixen,aïllen o alimenten) Les principals cèl.lules glials són els 
ASTRÒCITS ​
que nodreixen les neurones i les ​
CÈL.LULES DE 
SCHWANN ​
que s’enrotllen al voltant de l’axó i formen la coberta 
aïllant de MIELINA.* 
  

 
  
  

 

3​
.​
Sistema nerviós 

El sistema nerviós analitza els estímuls, tant externs com interns, i ...