Dona En Klimt & Baudelaire

EL PAPER DE LA DONA EN BAUDELAIRE I EN KLIMT



Començaré el meu escrit explicant la idea central que vull reflectir amb les següents pàgines; la idea de relacionar, principalment; els sentiments que es poden (encara que poder massa sota el meu punt de vista però que segons alguns arguments serà el que intenti demostrar) establir entre els magnífics poeta Charles Baudelaire i el pintor GustavKlimt en front la manera d’expressar un cert aspecte del sexe femení vinculat al paper de la denominada femme fatale, un paper de la dona verdaderament interessant, novedós i sobretot polèmic que marcarà la història de l’art. Veurem algunes de les raons primer amb informació sobre el poeta d’alguns detalls de la seva vida i l’important decisió per el títol de la seva obra; Les Fleurs du Mal; ila manifestació de la conclusió principalment en dos grans exemples de poemes, i per una altre banda, també algunes d’aquestes sugerencies sobre aquest paper de la dona en algunes de les obres pictòriques de l’excel·lent pintor Gustav Klimt.

Per tant començem així doncs parlant del magnífic i destacat Charles Baudelaire, el qual va escriure el llibre Les Fleurs du Mal publicat, al juny de 1857,i del qual van haver-hi i es van escriure crítiques del “Figaro” i de molts més periòdics,les quals varen dur a l'autor a ser jutjat per considerar, alguns dels seus poemes, immorals. Va ser fins i tot, condemnat a pagar una multa d'uns centenars de francs i a portar fins i tot també, a sis dels seus poemes, avui a ser publicats moltes vegades sota el títol dels “desfets”. I dels quals comveurem, en tractarem un en concret perquè un serà un del exemples principals que vull tractar.

En Les Fleurs du Mal, publicades per primera vegada en 1857, va tenir, com ho va voler el poeta; una acollida d'allò més polèmica. Després de vacil·lar entre els títols Les Lesbiennes i Les Limbes, Baudelaire va optar per Les Fleurs du Mal, precisant encara més el seu desig d'extreure la bellesa del mateixMal. Sembla evident que la interpretació del títol entre l'estudi de l'obra de Baudelaire, per molt incompleta i especialitzada que sigui, la qüestió, de forma més general, és de saber si el títol forma part de l'obra en si mateixa. I he arribat a la conclusió de que sí, i per això em va semblar imprescindible explicar el significat d'aquest títol i el dels dos que li van precedir i quesegurament haurien canviat totalment la nostra perspectiva d’aquesta lectura i d’aquest treball.

En Les Fleurs du Mal, títol definitiu, va aparèixer per primera vegada, abans de ser imprès en les pastes del llibre, en una carta a Victor de Mars del 7 d'abril de 1855 i uns dies més tard en una revista, es podria apreciar que segons algunes teories el títol ni tan sols seria d'inspiració baudelairiana,sinó que es tractaria d'una idea que Hyppolite Babou, amic del poeta, amb el qual va tenir un debat en el cafè Lemblin, a París, on va sorgir el títol . Els límits d'aquesta “llegenda” estreben en el qual no es pugui demostrar gens d'aquesta suposada xerrada literària i que a més, Baudelaire sabés explicar tan precisament el significat d'aquest títol. Altre dada que tenim i que li duu la contràriaa aquesta teoria del plagi al seu amic, seria la de que Baudelaire ja va utilitzar la paraula fleurs per a referir-se a poemes en una carta a la seva mare durant la seva joventut. Les interpretacions posteriors del títol van ser molt variades i alguns van arribar a dir que no aconseguia respondre al contingut propi de l'obra. Però tots tenim per descomptat una idea sobre el que va volertransmetre Baudelaire amb aquest sintagma nominal. Però algunes tenen més potència i legitimitat que unes altres. Jo intento demostrar amb aquest escrit, treball, la meva idea de vincular el paper de la dona com a símbol de femme fatale en els dos artistes.

Per tant, continuant i retornant al debat sobre el sintagma nominal triat per a l’obra del poeta, podríem formular-nos la primera pregunta que...