dona i esport

Dona i esport

En l’àmbit esportiu, la dona ha estat discriminada per la societat durant tota la història. Malgrat que els avanços han estat molts, encara queda molt camí per arribar a la igualtat entre sexes.
Ja a l’Antiga Grècia, la dona no podia participar ni assistir als Jocs Olímpics. Després de més de vint segles, Pierre de Coubertin, l’impulsor dels Jocs Olímpics Moderns, va dir que“les dones només tenien una funció: coronar el vencedor”, tement que la seva participació els fes perdre part de la seva feminitat. La dona no podia emprar el seu cos en activitats que no estassin destinades a la seva funció biològica essencial que era la reproducció. A partir d’aquesta funció biològica es varen orientar els usos del cos de la dona dins la societat. Per exemple, les seves energiess’havien de dirigir a l’atracció de l’home, el seu cos era pel seu home, els seus vestits havien de realçar la seva figura i, a la vegada, ocultar allò que era patrimoni del seu marit. Per tant, el gaudiment del seu cos a través d’experiències corporals com l’esport s’ha vist sempre limitat, ja que es suposava que el seu era un cos pels altres.
Una mirada a la realitat actual posa de manifest quela dona ha anat conquerint una major participació i èxit en les activitats esportives. També cal destacar una evolució notable en l’esport recreatiu, on la dona ja té una presència considerable. Això posa de manifest, d’una banda, que la dona comença a viure el seu cos de manera diferent i, de l’altra, que estan caient molts mites i tòpics sobre la dona i l’activitat físicoesportiva. Però encara hiha falses creences que perduren. Una d’elles és que determinats esports masculinitzen la dona. A la nostra societat actual encara hi ha molts pares que no deixen que la seva filla jugui, per exemple, a futbol per por a que adopti actituds masculines i sembli un nen. Però no hem d’oblidar que la definició d’allò que és masculí o femení no deixa de ser una pura construcció social. Des de moltpetita, a la dona se l’imposa el rol de la feminitat. Aquest rol social dóna a la dona una imatge de delicadesa i submissió, davant l’agressivitat i la força del rol masculí.
Una altra falsa creença és que l’esport és perjudicial per la salut de la dona. Es creu que la capacitat reproductora disminueix amb la pràctica d’esport. Però no existeix cap evidència que suporti aquesta idea i sobren exemplesd’esportistes que han combinat aquesta faceta de la seva vida amb la maternitat .Existeixen clares diferències anatòmiques i funcionals entre l’home i la dona, però aquestes no exclouen ni a un ni a l’altra de poder practicar un esport. Està demostrat que l’exercici té molts beneficis fisiològics per l’esser humà, com poden esser la millora del funcionament del cor i l’augment de l’eficàciapulmonar. A més ajuda a augmentar el to muscular possibilitant major moviment i elasticitat, i disminuint el risc de degradació del sistema ossi i articular. Pel que fa als beneficis psicològics, l’exercici físic millora la qualitat del son, l’autoestima, disminueix l’ansietat, etc. Per tant, si els beneficis són tants no deixem que, encara a l’actualitat, els mites i les falses llegendes s’imposin.Els mitjans de comunicació ajuden a que la discriminació de la dona en l’àmbit esportiu encara perduri. No fan falta xifres per adonar-se que es dedica molt menys temps i es dóna molta menys importància a les notícies d’esport femení que a les del masculí. Així i tot, hi ha estudis que corroboren aquesta evidència. Segons un estudi realitzat pel departament d’Educació, Política Lingüística iCultura del Govern Basc, tan sols un 5.89% de les notícies esportives que es publiquen en premsa mencionen l’esport femení. Segons una investigació feta pel Consell Audiovisual d’Andalusia, l’any 2008 l’esport femení a programes esportius només va ocupar el 5% del total. Als diaris “el País” i “el Periódico” l’esport femení ocupa un 4% del volum de notícies esportives publicades i al diari...