Drames Rurals. By Wilson

[DRAMES RURALS] 13 de Febrer de 2013

Drames Rurals
Víctor Català

W.P.F.L

Títol: En Met de les conques. En met de les conques, conta la tràgica vida d’en Met, fill d’una dona anomenada “Conca”. El argument de la historia ens situa en un poble rural, on vivien les Conques, mare i filla, que eren considerades bruixes i no estimades per ningú. La Conca més jove va tenir un fill, i el vanomenar Met. Aquest nadó va néixer en la desgràcia i cresqué en la misèria, la gent el veia com el resultat d’una relació amb el dimoni amb la Conca. Quan arriba la quaresma, un predicador predicà la paraula del

senyor, a partir d’aquest fet, en Met sent moltes ganes de fer-se devot de la paraula de Jesús. Met, havia desenvolupat una gran fe per Jesús, fins al punt de començar a teniral·lucinacions. Un cop després de haver mòrid la seva mare, en Met té una

al·lucinació en la qual Jesús li diu que es té que convertir-se en ermità. Met decideix marxar cap a la muntanya i allà cau en una cova i mort, i allí mort sol, desemparat: ningú el troba a faltar Personatges:  Les Conques: mare i filla. Considerades bruixes. La mare mor i la filla, té en Met. La criden l’estrafet gallimarsot” Met: Protagonista de la història. No coneix el seu pare i gent li té poc afecte. El seu aspecte físic és decadent.  Predicador: Va a fer els sermons de la Quaresma al poble.  Metge: Viu al poble però quan en Met el necessita perquè la seua mare s’està morint (per intoxicació) aquest no pot acudir perquè està malalt. Espai: L’espai on es desenvolupa la història és en una muntanya apartada de laciutat. la

La desgràcia: Aquesta es presenta des de el naixement de en Mec fins l a seva mort. La fatalitat: Les morts del personatges, tant com principals com secundaris. Títol: L’Idil·li xorc. “Idil·li Xorc” es tracta d'una història d'amor entre dos captaires anomenats Tit i Laia. Diem que és un drama perquè finalment el desenllaç és molt tràgic. Aquest compte comença presentant-nos tota unasèries de captaires com la 'Gonya' que vesteixen amb quatre draps, són bruts, tenen molt mal parlar i físicament estan bastant demacrats. Així doncs, mentre tot el grup de captaires decideix anar a fer l'única cosa que saben fer, és a dir, captar, veuen dues ombres que festegen i decideixen anar a veure qui són. La sorpresa arriba quan es troben que són el Tit i la Laia, que són ja d'edat avançada. Alveure'ls junts i en saber la noticia de les noces entre els dos personatges, tots els captaires comencen a insultar-los i a riure. Després d'aquesta sèrie de fets, Víctor Català fa un gir a la història per tal d'explicar-nos com el 'Tit' i la Laia han arribat fins aquella situació. Ell, que era coix des de que un carro li va aixafar les dues cames, havia de sortir abans per tal d'arribar a lavila a captar per davant del grup. La Laia, en canvi, sortia abans per tal d'aconseguir un plat de carn que li donaven si no anava acompanyada de l'escamot. D'aquesta manera, els dos es troben i fan camí explicant-se les seves misèries mentre que més tard, el 'Tit' ja cansat, decideix seure a descansar i es posa a explicar més detalladament les seves desgràcies (com per exemple el odi que li té laseva família i de com s'aprofiten d'ell per tal de treure-li els pocs diners que té). El Tit que present que la cosa que li falta a ell és una dona dins de la seva vida i per tant decideix demanar-li matrimoni a La Laia, i aquesta finalment accepta, tot i que en aquell moment és quan apareix el grup de

captaires i comença a mofar-se d'ells, ja que descobreixen que realment es casaran. Decidits aunir-se en matrimoni, marxen cadascú a casa seva i la notícia del casament corre com la pólvora. Com que els nebots del 'Tit' també se n'adonen de la notícia, li donen una pallissa ja que si el seu tiet es casa no podran aprofitar-se'n. El Tit espantat surt corrent a casa de la Laia i tots dos marxen en busca del rector, per dir-li que si lis podien casar a primera hora del mati, el rector...