Drames Rurals, Català

CATALÀ, Víctor – Drames Rurals
Drames Rurals és una recopilació de dotze contes redactats per Caterina Albert, escriptora simbolista més coneguda com Victor Català. Cinc dels contes ja havien estat publicats en una revista. El nom del llibre prové del relat de <<La vella>>, on Victor Català fa ús del terme drama rural. Tot i que cada conte és una peça independent, tots junts formencerta unitat. Dels dotze títols, deu són històries dramàtiques en llocs rurals on els personatges pertanyen a la pagesia. Malgrat això, dos dels relats, <<L’explosió>> (el qual té lloc en el món obrer de Barcelona) i <<L’enveja>> (el qual, tot i tenir lloc en el món rural, és un idil·li conjugal basat en la maternitat), no s’ajusten al conjunt perquè foren una adhesió del’autora d’última hora.
El <<Prec>> és un pròleg a la lectura dels drames rurals. En aquest pròleg, Victor Català recomana a la damisel·la ciutadana no llegir el llibre i li fa una crida a deixar-lo. La intenció del <<Prec>> és comprensible des del punt de vista de la duresa amb la qual és descrita el món rural. El receptor del pròleg és la damisel·la ciutadana, la qual através de la descripció que en fa pot recordar a l’estètica de bellesa de la donna angelicata (<<posat senyorívol, cos esllanguit, rostre pàl·lid, ulls somniadors i llavis tristos>>). Per tant, amb la damisel·la ciutadana, Victor Català fa referència a les dones de l’alta classe social burgesa urbana amb modals refinats i que mai han estat en contacte directe amb el món rural. D’altra banda,en aquest pròleg poden identificar-se varies metàfores que podrien tenir relació amb la vida de Victor Català. Per exemple, fa servir la metàfora de <<pelegrí de terra aspra>> per explicar com ella ha viscut (<<ha viatjat>>) situacions difícils i complicades (<<terra aspra>>). Aquestes situacions difícils tenen relació amb la seva vida, ja que ella va créixeren un món rural (i per tant moltes de les situacions dels drames les coneix) i en un món masclista (fet pel qual va adoptar el pseudònim de Victor Català per poder assolir els seus objectius). També fa ús d’altres metàfores com <<pedruscalls>> i <<flors boscanes>>, amb les quals Victor Català fa referència a tant les coses dolentes (<<pedruscalls>>) com les cosesbones (<<flors boscanes>>); és per això que diu que ella agafa del món tant les coses bones com dolentes i les mostra a la resta de persones. En conclusió, aquest pròleg pot relacionar-se clarament amb el títol de l’obra, ja que a través de les paraules que empra en el pròleg ens fa entendre que les històries que són explicades en el llibre són dures (<<Drames>>) i notracten sobre el món urbà (<<Rurals>>).
Els contes de Drames Rurals tenen uns títols amb íntima relació amb el contingut del relat. En <<En Met de les Conques>>, el títol fa referència a en Met, el qual és l’hipocorístic de Jaumet, i les conques, les quals són la mare i l’àvia d’en Met i no estan casades ni amb intenció de fer-ho. En Met és el protagonista del relat i és filli nét de les conques, raó per la qual és anomenat <<En Met de les Conques>>. Per tant, el títol fa referència al protagonista del relat. En aquest, les accions tenen lloc en diversos escenaris amb significats simbòlics. Per una banda, hi ha el poble, lloc on creix en Met i que representa la duresa i la violència per a ell, ja que va patir una dura infància a causa del maltractamentdels habitants del poble; també hi ha l’escenari de l’església, la qual és el lloc on en Met té pau i tranquil·litat, contraposant-se amb el poble; d’altra banda hi ha la muntanya on en Met va a fer penitència, que representa l’ascensió espiritual d’en Met amb un paral·lelisme amb la vida de Jesús; finalment, la cova representa la impotència d’en Met al no assolir Jesús, ja que la cova li permet...