Drames rurals

1. Resum del pròleg de Víctor Català, Drames Rurals.
Caterina Albert, pseudònim Víctor Català
Caterina Albert
El 1902 Víctor Català va publicar Drames Rurals, el que ell no sabia era que amb aquesta publicació marquès una fita en la seva vida i trayectoria literària. Feia tot just un any que va publicar el seu primer llibre, anomenat El cant dels mesos, i tambè feia un any que havia pres ladecisició d’identificar el seu pseudònim literari amb el nom de Víctor Català. El seu nom vertader és el de Caterina Albert i Paradís, vivia a l’Escala (Empordà) on va nèixer el 11 de setmbre de 1869 i on va morir l’any 27 de gener de 1966.
Un cop fet públic que l’autora fou l’escriptora de l’Escala, ella es mostrà com una dona reservada, condicionada per un seguit d’obligacions familiars, que had’assumir per la seva condició de filla gran d’una familia multipropietarista.
Desde la mort del pare ella regeix i administra les propietats familiars. Nou anys més tard amb la mort de la seva àvia ha de dirigir la casa i tenir cura de la mare, una dona malaltissa.
Caterina Albert mostra ja des de petita uns trets de personalitat forts, amb certa tossuderia, fet que quan sigui més gran estraduirà en una gran seguretat d’ella mateixa.
Ella només va cursar estudis a l’escola primaria del seu poble. El pare era advocat i polític, la mare,una dona sensible amb coneixements de música i de posia, i l’àvia era una gran narradora d’històries. Així davant el poc interés que mostra per l’escola, rep classes particulars. També gràcies a la bona situació que té ka familia li permeten disposard’una cambra particular on evocà grans obres literaries, com “Mon niu” 1905.
L’ambient i la seva personalitat dirigeixen Caterina Albert a manifestar la seva afició en diversos camps: el folklore, l’Arqueologia, l’escultura, el dibuix, la pintura i per descomptat la literatura.
En el camp del folklore, ella segueix la tradició familiar de recollir cançons, rondalles i dites, sobretot a l’Empordà.En el camp de l’arqueologia, Caterina Albert s’implica totalment en la recuperació d’aquesta, sobretot de l’antiga Empòrion. D’aquesta activitat en va fer una gran col·lecció d’objectes fins que li va ser confiscada el 1936. Actualment romanen al Museu Arqueològic de Montjuïc.
Més remarcable és encara la seva dedicació a les arts plàstiques com a dibuixant, pintora i escultora, activitats quecomençà als set anys. Poseia gran habilitat en els enquadernaments i en els efectes de la llum i del color.
D’una manera totalment autònoma i privada Caterina Albert va formant la personalitat de dona i d’escriptora.


Víctor Català
Malgrat que el 1902 es produeix el reconeixement públic de Víctor Català, Caterina Albert ja feia uns anys que escrivia.
Diu en una entrevista a l’any 1926 que vacomençar a fer poesia en castellà i que els primers textos en llengua catalana els va escriure a l’edat de 14 anys.
Entre el 1896 i el 1899 va publicar algunes poesies a l’almanac de L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Però una data definitiva que enceta la seva vida pública d’escriptora, el 1898, quan presenta als Jocs Florals d’Olot dues obres, una poesia, “El llibrenou”, i un monòleg teatral, “La infanticida”, i són premiades totes dues.
Al 1901 se li proposa la publicació del lliibre de poesies, i es quan agafa el pseudònim de Víctor Català. Inicialment s’amaga sota el pseudònim per protegir-se de la consideració pública. Víctor Català amaga Caterian Albert , no obstant això, l’anonimat no justifica l’ús del pseudònim quan anys més tard tothom ja sap queamga una escriptora de L’Escala.
És evident que Caterina Albert i Victor Català tenen tenen dues personalitats en una mateixa persona. Caterina és la dona de casa seva, que accepta les limitacions de la seva clase i la seva família. Per altre banda, Víctor Català és l’escriptora que traspasa els límits, i projecta en la literatura la seva sensibilitat, creativitat i per descomptat la seva...