drames rurals

Primer conte. EN MET DE LES CONQUES.
El conte comença amb la descripció de la família del protagonista principal, en Met de les Conques, conegudes per ser bruixes i, per això, tothom les marginava: 1. la seva àvia, una vella malcarada i 2. La seva mare (filla de l’àvia), una dona de trenta anys amb bigoti, una esquena torta i que mai s’havia arrimat a un home. Aquesta última va tenir un fillsorprenentment, era 3. En Met de les Conques. Va ser batejat hores després d’haver nascut per un rector a l’església del poble i acompanyat de l’àvia. A partir es desenvolupa la vida del nen:
Quan era petitó, ningú el va veure i quan va començar a caminar jugava sol amb la mirada de la seva mare o l’àvia. Les mares tenien cura que els seus fills no s’apropessin al nen maleït: aquestes mares vanaconseguir que els seus fills tinguessin por i fàstic a aquell nen solitari.
Va créixer una mica i els nens del poble el maltractaven, és a dir, li tiraven pedres i fang, l’escopien i l’insultaven quan en Met s’apropava a ells. Al principi es cabrejava però més tard es va acostumar. En Met va anar creixent sol sense la companyia de cap nen de la seva edat, fins el punt que no parlava sense sermut.
Als catorze anys, l’àvia va morir. El nen es va estirar desmesuradament: un coll llarg, cabell curt, cap petit, esquena plana, ulls blaus i cervell mai desenvolupat. Es movia lentament i els braços li penjaven. Durant aquest temps, la gent ho va veure inofensiu i les mares van utilitzar-lo com a personatge de llegenda que espantava als nens innocents com amenaça si els seus fills no escomportaven bé. Fins i tot, hi havia gent del poble que li donava menjar.
Dies després, va arribar 4. un predicador conegut per fer sermons de la Quaresma al poble. El predicador era un foraster calb, cara rosada, ulls somorts i vell. Molta gent va anar, incloent a en Met. Aquest es va assentar al sòl, sobre una llosa. Allà tota la gent li donava empentes i cops però va mantenir la tranquil·litat.Començà la missa i tota la gent escoltava. El predicador parlava amb una gran oratòria i persuasió sobre els conceptes religiosos. Parlava amb tanta complexitat que ningú l’entenia però la bellesa de les seves paraules captivava al públic. Hi havia algun que plorava. Acabà el sermó i tothom s’anava d’aquell lloc semblant que s’havia despertat d’un somni ja que aquell sermó va ser bellíssim. En Met es vaquedar assentat una estona fins que un escolanet li va avisar que s’havia d’anar. En Met va sortir de l’església impacientat, volia veure i escoltar un altre sermó com aquell.
Un altre dia, va estar el primer a l’entrada de l’església i es va assentar en el mateix lloc. Sentia amor per tot el que deia el predicador foraster, sobretot quan va explicar la vida de Jesús i la seva trista mort. La sevamare estava preocupada ja que no anava a dinar.
Va arribar la Setmana Santa i en Met va entrar a l’església per veure les preparacions abans de la processó. Quan els nois de la processó estaven preparats, en Met va sortir per agafar lloc i veure amb deliri tota la processó. Hi havia molta gent. Ningú volia perdre un lloc; tot era cops de colze i mirades amenaçadores. Llavors, el noi va haver deficar-se amb molta força entre la massa de gent. Començà la processó i en Met se sentia entre dos murs. Tenia calor i suava constantment. Només podia moure el cap. Veia la processó amb una mirada misteriosa, pensant com si fos un somni. Va veure passar al Crist, un personatge colossal en la seva crucifixió i tot sagnant, el qual el suportava, amb uns companys, un conegut d’en Met: 5. El Rufic, untaverner que s’havia proposat fer la processó del Dijous Sant quan el seu fill, a punt de morir, va sobreviure. La imatge de Crist li va quedar retinguda en els ulls del protagonista, en Met. La processó va continuar i veia passar a totes les persones que la formaven. També, va veure a la Mare de Déu, representada després de la mort del seu fill Jesús, i en Met seguia atent i impressionat del...