Dèdal








Dèdal era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta. Va tenir dos fills: Ícar i Jápige. Dèdal va ser empresonat amb el seu fillÍcar en el laberint de Creta, pel rei de l'illa Minos, espòs de Pasífae.
Peró l'inventor va idear la manera d'escapar volant: va construir unes ales amb plomes d'au unides amb cera.Abans de començar a volar, Dédal va advertir Ícar que no havia de volar ni massa baix, per que l'humitat del mar impediria el vol, ni massa alt, per que la calor del Sol fondria la cera.Però Ícar, embriagat per la llibertat que li permetia volar, es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre, les ales es van desfer i va caure al mar.
Dèdal va aconseguir salvar-sei, després d'emprentar el seu fill en una illa, que va rebre el nom d'Icària, va viure a Sicília fins que va morir.

Dèdal va donar el seu nom epònimament a qualsevol artesà i amolts artilugis grecs que representaven hàbils tècniques. A Platea (Beòcia) hi havia un festival, la Petita Daedala, en la qual s'enderrocava un roure amb la fusta del qual es tallavauna imatge que es vestia amb robes nupcials i que es duia en un carro estirat per bous amb una dona que feia de núvia fins al riu Asop. La figura s'anomenava Daedale i l'arcaic rituals'explicava amb un mite: Hera havia abandonat empipada Zeus i aquest, per aconseguir que tornés, va anunciar que anava a casar-se i va vestir un ninot per imitar una núvia. Hera es vaunir a la processó de les noces, va esquinçar el vel de la falsa núvia i, en descobrir l'ardit, es va reconciliar amb el seu marit. Les imatges es guardaven després de cada festa, i cadaseixanta anys un gran nombre d'elles es duien en processó al cim de la muntanya Citeró, on es construïa un altar de fusta i es cremaven juntament amb animals i el propi altar.