ebonita

Tipus de material: Plàstics 
Classificació: Ebonita
Característiques:
Els plàstics són substàncies formades per macromolècules orgàniques anomenades polímers. Aquests polímers són gransagrupacions de monòmers units mitjançant un procés químic anomenat polimerització.
Una de les classificacions posibles és segons el monòmer base, en aquesta classificació es considera l'origen del monòmer delqual surt de la producció del polímer. Pel que fa al seu origen, els polímers poden ser classificats en naturals, artificials i sintètics. L’ebonita forma part dels naturals i és derivat del cautxú. L’ebonita és un nom comercial que designa un polímer molt dur que va ser un dels primers en descobrir-se. 
La ebonita va ser un dels primers polímers en descobrir-se. S'obté en vulcanitzar cautxúpur amb sofre successivament (entre un 25 i 50% de sofre) i el seu nom prové del banús al qual, per les seves propietats, pot substituir en algunes aplicacions. És un polímer dur, negre i compactesusceptible de mecanitzat per arrencada de ferritja. 
Es pot formular en una àmplia gamma de dureses que abasta des de l'estat elastomèric 75º Shore A, fins al cristal·lí 85º Shore D.
Es pot aconseguiruna excel·lent adhesió al metall.
Posseeix gran rigidesa dielèctrica que pot disminuir en funció de les càrregues orgàniques halogenades.
Té excel·lents propietats de mecanització i d'adhesió al'acer.
La seva estructura cristal·lina li confereix una gran impermeabilitat a líquids i gasos. L'absorció d'aigua és pràcticament nul · la, sent recomanada per recobriments d'instal·lacions per atractament d'aigües.
El camp de temperatures que suporta és de +5ºC a +105ºC. Sobrepassar aquests barems suposa un desgast que limitarà la durabilitat de la ebonita.
La ebonita, com tota barreja decautxú, està composta per cautxú verge, sofre, accelerants, antioxidants, plastificants, pols d'ebonita, càrregues inerts i, de vegades, grafit.
Químicament només pot obtenir amb el coeficient 1/3 de...