ecologia humana

Ecologia humana
L’ecologia humana es una disciplina científica constituïda a la primera mitat del segle XX, estudia les connexions entre els essers humans i l’ecosistema, oferint una perspectiva de sistemes complets que connecten les ciències naturals (Biologia, Física, Ciències agracies…), amb les socials (Urbanisme, Geografia Humana, Ciència política…).
L’origen d’aquests estudis van ser al’Escola de Sociologia de Chicago. Allà, Ernest Burguess i Robert Ezra Park presentaren la visió de la ciutat com un laboratori social que permet el anàlisis des d’un nivell físic-biològic, social i cultural. Més endavant passarà a anomenar-se Ecologia urbana, en l’àmbit d’estudi americà.
Encara que hi ha hagut canvis constants en les relacions entre els essers humans i el seu entorn al llarg del’historia, l’esquema és inalterable: població, medi ambient, organització social i tecnologia son els quatre punts que determinen la interacció humà-entorn.
En aquesta interacció humà-entorn, l’ecosistema ofereix una sèrie de valors al sistema social, des de matèries primes fins a energia o informació, les quals formen part del col·lectiu de la demanda.
Hi ha uns fenòmens de retroalimentació ques’originen quan hi ha relació entre els essers vius i l’entorn. Aquest ha de generar una estabilitat (equilibri), mantenint les parts del sistema dins dels límits necessaris per a sobreviure. Igual que hi ha estabilitat, pot ser que aquest model no ho estigui, aquests fenòmens poden actuar, per exemple, en la regulació de la població, amb el que es coneix com a “capacitat de càrrega”. Un exemple per aentendre-ho, l’increment del tamany d’una població incideix en l’augment del número de naixements (retroalimentació positiva), el que implica un creixement major del grup. Però aquest augment de natalitat, redueix al mateix temps la disponibilitat d’aliment, que significa, més morts i menys naixements (retroalimentació negativa).
Aquest tipus d’interrelacions originen els moviments migratoris:l’absència de recursos en determinades àrees, motiva que la població emigri allà on si les pugui satisfer. Això ocorre no només als estats units, si no en tota estructura nacional (per exemple, als desplaçaments de la població rural a les ciutats). Tant es així, que a l’actualitat encara segueix sen un motiu de conflicte al s.XXI.
Els essers humans adquirim del ecosistema allò que necessitem i litornem residus. Si aquests residus no els tractem de deguda manera, pot suposar una sobreexplotació, ocasionant un accelerament del procés migratori.
Moltes vegades el desplaçament s’efectua sense coneixement de l’ecosistema al que s’arriba, i sense tecnologia per a fer una relació sostenible. Un gran error dels governs es afavorir el moviment d’aquestes persones a àrees que no estan preparades peracollir mes població, agreugin el problema.
Les persones utilitzen l’energia per modificar o crear ecosistemes, intercanviant materials dins d’aquests, o entre uns i altres. Mitjançant l’ús de màquines o a traves de treballs manuals, transfereixen informació des de el sistema social al ecosistema.
En el següent gràfic es planteja l’esmentat.Sostenibilidad, desarrollo adaptativo
Desde la perspectiva actual, cabe preguntarse cómo deben desarrollarse modelos sostenibles entre las sociedades y su entorno. Ahí entra en juego el desarrollo adaptativo, o lo que es lo mismo: la habilidad institucional para enfrentarse a los cambios.

Labase del desarrollo adaptativo consiste en la evaluación de lo que sucede en el ecosistema y en la toma de medidas correctivas para reaccionar ante los problemas de forma sostenible.
Se trata de una tarea común en la que deben tomar partido las Administraciones públicas, pero también la sociedad (a través del tercer sector) y las empresas privadas, que participan en este proceso...