Ecologia

BIOMES MARINS

Els ecosistemes marins estan dintre dels ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars, marismas, etc.

La vida va sorgir i va evolucionar en el mar. El mitjà marí és molt estable, si ho comparem amb els hàbitats terrestres o d’aigua dolça. Les temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, així com la salinitat de l’aigua (3,5%). La composició iònica de l’aigua delmar és similar a la dels fluids corporals de la majoria dels organismes marins, el que soluciona la regulació osmòtica.

En el mitjà oceànic la llum solar penetra en el mar tan sols uns 200 metres. A major profunditat, les aigües es troben en foscor absoluta. A la zona il·luminada del mar se li denomina regió fòtica. A la zona fosca regió afòtica.
El principal problema en l’oceà és la grandistància entre la zona fòtica (superficial) i els nutrients (sedimentats en aigües profundes). On hi ha llum per a la producció primària hi ha pocs nutrients inorgànics, i viceversa. No és d’estranyar, doncs, que les zones amb major productivitat siguin aquelles que les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients afloren a la superfície; tals zones es coneixen com afloraments (“UPWELLING”);en elles el fitoplàncton es desenvolupa de manera extraordinària, i pot mantenir una cadena tròfica amb moltes baules; per aquest motiu són les zones més riques en pesca.

DOMINIS
Es poden distingir dos grans dominis en els ecosistemes marins: el domini pelàgic i el domini bentònic.

Domini pelàgic o de columna d’aigua:

El nèuston són els organismes que suren a la deriva, en la superfícieoceànica o prop d’aquesta, .
El plàncton, són els organismes que deriven a mitjan aigua, al ser arrossegats pels corrents marins.
El nècton, són els organismes nedadors, que poden nedar més ràpid que els corrents marins.

Segons la distància a la costa:
Regió nerítica: zona que va des de la línia mitja entre la marea baixa i la marea alta, fins a la vora de la plataforma continental.
Regióoceànica: aquesta allunyada de la costa, en alta mar, fora del límit de la Plataforma Continental.

Segons la profunditat:

Regió fòtica: zona il·luminada.

Zona epipelágica:fins al límit de la plataforma continental (uns 200 m de profunditat). L’única il·luminada, sent, per tant, on es desenvolupa el fitoplàncton.

Regió afòtica: zona no il·luminada.

Zona meso pelàgica: dels 200 als1.000 m; molt rica en zooplancton. On es localitza la termoclina permanent (descens marcat i gradual de la temperatura de l’aigua).
Zona batipelàgica: dels 1.000 als 3.000 m.
Zona abisopelàgica o abissal: dels 3.000 als 6.000 m.
Zona hadopelàgica o hadal: més de 6.000 m; és on estan les grans fosses oceàniques.






Domini bentònic o de fons marí

Representa el substrat, el fons marí(rocós, pedregós, sorrenc, fangós). Poblat per organismes bentònics (Que viuen sobre el substrat).
La regió fótica:

Zona supralitoral: Regió d’esquitxades, part costanera, sense vegetació terrestre, o només de tipus desèrtic.
Zona mesolitoral: Regió d’intermarees, amb alternança entre exposada a l’aire i submergida pel mar, amb algues.
Zona sublitoral: Regió permanentment submergida, sobre laPlataforma Continental Interna, fins a on hi ha vegetació bentònica, amb algues.

La regió afótica:

Zona circalitoral: Regió externa de la Plataforma Continental Externa, on no hi ha vegetació bentonica.
Zona batial: Regió del Talús Continental de: 200-3.000 m.
Zona abissal: Regió del Pis oceànic o de planes oceàniques, amb 3.000-6.000 m.
Zona hadal: Zones de subducción o de trinxeresoceàniques de 6.000 a més de 10,000 m.
La Zona litoral es divideix de forma general sobre la base del seu substrat, ja sigui en: Substrat Tou, i en Substrat Dur. La Costa de substrat tou, és coneguda com PLATJA, ja que tant l’onatge com els corrents, mouen constantment el substrat. La Costa de substrat dur, generalment es coneix com COSTA ROCOSA, on és un penya-segat (sobre l’aigua) o un cantil...