economia macro resum

Llei d’okun: regularitat empírica que defineix la relació negativa existent entre la variació de la taxa d’atur i la taxa de creixement mesurada a través del PIB. Û=-d(y-k). Segons resultats econometrics de varis anys: û=-0.4(y-2.5%). Creixement del PIB inferior al 2.5% -> Atur augmenta, creixement superior al 2.5%->atur disminueix, creixement igual 2.5%->atur nul.
Corba de Philips: estudia larelació entre la inflació i l’atur (u) entre 1861-1957 i va trobar un “trade off” entre inflació i atur. Nova: π=πe -
Paradoxa de Giffen: quan la demanda d’aquests baixa al augmentar la renta. Això passa perquè els consumidors decideixen adquirir béns de millor qualitat.
Regla de Taylor: és una formula empírica sobre el comportament que han seguit els bancs centrals històricament. Aquestaformula relaciona inflació i TDI. En períodes d’inflació molt alta els BC han optat per augmentar el TDI i així refredar l’economia, i en èpoques d’inflació baixa, els BC han optat per disminuir el tipus d’interès i animar l’economia. En el cas de EUA: i=0’01-0’5(Yp-Ye)+0’5π
Funcions del diner: dipòsit de valor (1€ sempre val 1€), mitjà de pagament acceptat (genera confiança, és legal), unitat decompte (es quantifica el valor en €).
Ceteris paribus: és un recurs que s’utilitza per aïllar l’influencia que alguna variable en concret exerceix sobre un fenomen que estigui condicionat per molts factors.
3 instruments de política fiscal: Despesa publica, transferències, impostos. Per augmentar la renda d’una economia: fer PF expansiva: augment G, augment TR, disminució T (Ceteris Paribus).Corbes d’indiferència: cada corba ens mostra una utilitat diferent. Com més amung, més satisfacció tenim. U3 està més que U1, per tant ens dona més satisfacció. PROPIETATS: les corbes més altes son preferides a les més baixes, tenen pendent negatiu, no es poden creuar, són convexes.
Relacio del cost marginal i el cost variable mitjà: si tenen el comportament esperat: Quan el CV mitjà decreix, el valordel cost marginal < CV mitjà. Quan el CV mitjà creix, el valor del cost marginal >CV mitjà.
Llei de la productivitat marginal decreixent: a mesura que s’afageixen unitats d’un factor variable a quantitats fixes de tots els altres factors, s’arriba a un punt a partir del qual el PMg del factor variable comença a disminuir.
Rendiments d’escala: té a veure amb la producció a ll/t, ja que relacional’increment de tots els factors (L i K) amb la variació de la producció, la qual pot ser de forma creixent, constant o decreixent. Creixents: si augmentem els factors de producció en una proporció, la producció ens augmenta en una proporció més alta. Constants: si augmentem els factors de producció, la producció ens augmenta en la mateixa proporció. Decreixents: si augmentem els factors de produccióen una proporció, la producció ens augmenta en una proporció més baixa.
Efecte substitució: recull la incidència d’un canvi en els preus relatius i ens diu que quan augmenta el preu d’un bé o servei, la quantitat demandada d’aquest bé es redueix, ja que se substitueix per altres béns.
Efecte renda: recull la incidència d’un canvi en la renda real dels consumidors de manera, que en augmentar elpreu d’un bé, la renda real es redueix i el consumidor pot comprar una quantitat més petita de tots els béns, inclòs el bé que ha pujat de preu.
Atur friccional: es l’atur mínim irreduible en una societat dinàmica, en aquest atur hi ha les persones que es troben a l’atur en un moment de trànsit d’un lloc de treball a un altre, les persones que busquen la seva primera feina. Es refereix atreballadors i feines heterogènies, no nomes a un sector concret, ni a unes qualificacions determinades, una mica d’atur friccional es bo a la societat. Es pot millorar millorant el sistema de comunicació de demandants de feina i oferents de feina.
Atur estructural: es refereix a les taxes d’atur de llarg termini, al marge de les fluctuacions econòmiques, es crònic. Es deu als desajustaments que hi ha a...