Economia Urbana

Páginas: 16 (3853 palabras) Publicado: 29 de noviembre de 2014
Pràctica 5: La determinació dels salaris
1. El 19 de setembre de l’any 1985, a les 7:19, un terratrèmol de 8,1 graus en
l’escala de Richter va sacsejar la ciutat de Mèxic. L’àrea més devastada va
comprendre una superfície de 40 km2, predominantment en la Delegació
Cuauhtémoc, zona que es caracteritza per concentrar la major activitat
comercial, hotelera, turística, i de serveispúblics de la capital. Analitza,
suposant l’existència de competència perfecta en els mercats i salaris flexibles,
les possibles conseqüències econòmiques sobre l’ocupació i els salaris de la
zona mantenint tota la resta constant.
Abans del terratrèmol la situació del mercat de treball era perfectament competitiu, és
a dir, hi havia un elevat nombre d'empreses que volien contractar treballadorsidèntics,
una nombrosa quantitat de treballadors qualificats que s'oferien al mercat de treball, no
hi havia un control sobre el salari de mercat i per últim, la informació era perfecta i no
hi havia cost i mobilitat del treball.
Després del terratrèmol podem intuir que el salari ha disminuït, ja que l'àrea devastada
és on hi havia més comerçers i major activitat, a més hi haurà menys turistesque
visitaran el lloc i la productivitat disminuïra. A la vegada disminuïra el producte
marginal, per tant, la demanda és mourà cap a l'esquerra. Per altra banda, l'ocupació
disminuïra i augmentarà l'atur, perquè hi haurà menys activitat i menys consumidors
(turistes), i a més, els costos de la zona afectada augmentaran. Finalment, hi haurà
més persones que ofertaran treball i les empreses endemandaran menys.
Salari

S

Salari
S

We
s
W0

We
s
W0
Wed'

Wed

Wed

D

D
D*
Q1 Q0

Q2

Quantitat de
hores de treball

1. Gràfic en equilibri en competencia perfecta

Q 1 Q3 Q0

Q2

Quantitat de
hores de treball

2. Gràfic després del terratrèmol amb la
variació de la demanda.

1

Economia Laboral.

Neus Margalef Borrell

2. En acabar la 2onaGuerra Mundial, la major part del teixit industrial europeu
havia quedat arrasat pels combats. Amb la finalitat d’impulsar les tasques de
reconstrucció es va impulsar les tasques de reconstrucció, es va desenvolupar
el Pla Marshall. Es calcula que en total, el pla va suposar entre 1947 i 1952, una
ajuda d’uns 13.000 milions de dòlars, la majoria d’ells en forma de mercaderies,
com ara gra omaquinària industrial procedent d’Estats Units. En els mateixos
anys, l’exèrcit nord-americà va veure reduïts els seus efectius de 8.000.000 de
soldats en servei a la finalització del conflicte a només 592.000. Analitza
mantenint tota la resta constant, les conseqüències que pel mercat de treball
nord-americà cal esperar dels fets anteriorment descrits, suposant competència
perfecta en elsmercats i salaris flexibles.
Amb l'ajuda del Pla Marshall podem veure que aquest va impulsar les tasques de
reconstrucció en el comerç i l'economia, per tant la productivitat del sector econòmic i
de les empreses va augmentar degut en gran part per la introducció de maquinària
industrial i noves mercaderies. Aquest fet, provoca un increment del producte marginal
i per tant la corba dedemanda és mourà cap a la dreta. El salari s'incrementa per
l'augment de productivitat, el Pla de Marshall va impulsar el creixement econòmic
després de la segona guerra mundial.
Per contrari, pel que fa als treballadors ens diu que el número de soldats va disminuir
pel que podem veure que una gran part de soldats van entra al mercat de treball i van
augmentar l'oferta de treball. El nombre detreballadors va incrementar
substancialment, podem veure que aquesta potser és una situació contraria a la
d'abans, ja que és un moviment de la corba d'oferta cap a la dreta. Els salaris
d'equilibri es redueix i incrementa la quantitat d'hores de treball. Però a curt termini
amb la introducció del Pla estudiariem el desplaçament de la corba de demanda.
Situació 1, respecte la demanda:

2...
Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.

Estos documentos también te pueden resultar útiles

  • Economia Urbana
  • Economía Urbana
  • economia urbana
  • Economia Del Urbanismo
  • economía urbana
  • ECONOMIA URBANA
  • economia urbana
  • Economía Urbana

Conviértase en miembro formal de Buenas Tareas

INSCRÍBETE - ES GRATIS