Edicte de persecució

Edicte de Persecució
L’Edicte de Persecució, promulgat per Galeri l’any 297 d.C., es tracta el darrer document que insta a la persecució pública dels cristians, i serà, doncs, el punt i final alrebuig de l’Imperi Romà vers aquesta religió. El document mostra, per altra banda, en què consistien aquestes persecucions dels cristians, així com les raons per les quals no eren acceptats per lesautoritats, atemorides per la inestabilitat en què s’havia submergit l’Imperi arran de la decadència iniciada als segle III d.C. Finalment, l’Edicte també ensenya la importància que tenia la religió i elscostums tradicionals en el caràcter de l’Imperi i institucions romanes.
Qui dictà el text present fou Galeri, emperador romà (305-311). Anomenat Cèsar per Dioclecià, l’any 293, governà la partoriental de l’Imperi, fins l’any 305, en què esdevé emperador de l’est. La seva preparació era fonamentalment en l’àmbit militar. Degut a la seva fervent defensa de la religió politeista romana, persuadí aDioclecià d’iniciar una nova persecució dels cristians. A l’any 310, però, pateix una malaltia molt dolorosa, la qual el farà témer que es tractava d’un càstig del Déu cristià. Aquest fet el faràrecapacitar i, amb el consell de la seva dona, promulgarà un Edicte que establirà la tolerància cap als romans.
Com ja he dit, l’Edicte de Persecució tant sols suposa un més, per bé que el darrer, dinsde les nombroses persecucions que van haver de patir els cristians, així com les altres creences que defugien de la tradició romana. Això s’entén a partir del moment que estava travessant l’Imperi. Lacrisis, que l’afectava en diversos camps –econòmic, social i polític-, l’havia submergit en una gran inestabilitat. Per tal de posar-hi remei, l’estat Romà prendre diverses mesures per tal demillorar la situació, encaminades a buscar l’estabilitat a partir de la unificació a arreu del territori d’aquells trets distintius que l’havien caracteritzat.
Així doncs, en el camp religiós això es...