Ejfh

D,sfjhwrk
1- Culler comença la seva introducció amb tota una declaració d'intencions, què és la teoria? comença preguntant, i encara no sembla molt clar si ho ha contestat o no, després de larelectura del primer capítol. Si bé és cert que la definició no és sinó complexa. Posa com a exemple a l'historiador de les idees i filòsof francès Foucault (amb la seva Història de la sexualitat) i alprestigiós pensador francès Derrida i la seva discussió sobre l'escriptura i l'experiència en les Confessions, de Jean-Jacques Rousseau. La proposta del primer no es basa en els textos (lloc que citaescassos documents i pràctiques discursives) sinó que ofereix un esquema conceptual genèric per pensar sobre els textos i els discursos en general. Derrida per la seva banda, realitza una lectura, unainterpretació de textos en els quals s'identifica el funcionament d'una lògica. Encara així, tots dos exemples, manquen de la claredat suficient com per tancar el capítol número u i sentir-se satisfetpel que fa al terme teoria. És per això, que en la visió particular de l'obra de Culler, hem d'afegir certs matisos de Teoria, especialment els que tenen a veure amb la Literatura.
2- En termesgenerals, es pot entendre com a teoria el coneixement especulatiu considerat amb independència de tota aplicació, és a dir que aquest coneixement és independent a la pràctica i es contraposa a aquesta. Comdiu Culler, i aquí, la Teoria és interdisciplinària, analítica i especulativa; crítica amb les nocions de sentit comú; també la Teoria és reflexió.
En el camp de la Literatura, hem d'afegir que, laimplantació de l'assignatura “Teoria de la Literatura”, ha permès el desenvolupament del discurs teòric que desitjava per tots els mitjans legitimar un mètode diferent, original i heterogeni en relacióamb els discursos que havien estudiat fins llavors el fet literari. L'especialització primera en gairebé totes les disciplines científiques -- també les humanístiques—en el present de la universitat...