El Arte Su Naturaleza y Su Historia

COMENTARI DE TEXT

Introducció El arte y el hombre 3 vol del dir. René Huyghe. Barcelona Ed. Planeta 1965-1967
EL ARTE, SU NATURALEZA Y SU HISTORIA
EL CONOCIMIENTO DEL ARTE

Justificació de l’ història de l’art

L’art i l’home són indissociables. No hi ha art sense home, però potser tampoc home, sense art. Però el món es fa més intel·ligible i accessible, més familiar. És el mitjà d’unperpetu intercanvi amb el que ens envolta, una espècie de respiració de l’ànima, molt semblant a la física, sense la que no pot passar el nostre cos. El ésser aïllat o la civilització que no arriben a l’art estan amenaçats per un secret ofec espiritual, per una torbació moral. L’art és solidari de l’home.(René Huyghe)
L’art és necessari, existeix un argument irrefutable a favor d’aquesta tesis:sempre s’ha fet art. Si l’art fora un luxe, alguna cosa supèrflua, hauria societats i èpoques històriques en les que no existiria aquest tipus de producció cultural. En totes les societats hi ha hagut certes activitats i productes que considerem artístics, les seves manifestacions estètiques presenten importants analogies amb el que es considera “art”en la nostra tradició cultural.
L’art és unanecessitat social. L’home en societat necessita compartir i comunicar-se, i a més a més, comprendre i dominar la realitat per poder transformar-la i progressar. Funció essencial de l’home, indispensable tant per l’individu com per les societats des dels seus orígens prehistòrics fins els nostres dies.

La història de l’art, és a dir, la història dels edificis, de l’elaboració de quadres id’estàtues. Em penso que saber alguna cosa d’aquesta història ens ajudarà a entendre per què els artistes treballaven d’una manera particular, o per què aspiraven a causar determinats efectes. Principalment, és una manera d’aprofundir la nostra mirada en cercà de les característiques particulars de les obres d’art i d’augmentar així la nostra sensibilitat per als matisos diferenciadors més fins (E.H.Gombrich Historia de l’art).

Per comprendre el paper de l’art ens haurem de preguntar què és el que ens diferencia essencialment del món animal, l’home amb la seva dignitat i la seva noblesa. L’home no actua perquè sí, sinó que vol saber per què, “conocimiento de causa”. Vol conèixer i jutjar els seus actes, vol saber per què les coses que l’envolten passen i repercuteixen en ell. La primerafacultat pròpia de l’home:el coneixement lúcid, el desigs de perfecció, com d’anar canviant el món i de anar evolucionant i millorant. El fenomen que anomenen art és exclusivament humà,: només l’home té consciencia de l’emoció de l’art, així com només ell té consciència de la mort. S’ estudia l’art per tenir un coneixement més profund i més íntim de l’home.
En tot fenomen artístic trobem la presènciade tres elements: el creador, l’obra i l’espectador. El creador està dotat de la potencia, però també de la voluntat de crear l’obra d’art, on ens mostra el seu esperit. L’obra és el vincle que lliga al creador amb el món extern. L’espectador està dotat d’una potència o capacitat que li permet apreciar, jutjar, criticar, però sobre tot, sentir l’emoció de l’art. Quan aquests factors existeixen ies contemplen, es pot dir amb tota propietat que s’ha verificat integrament el fenomen que anomenem art.

“On no hi hagi un veritable impacte, no hi haurà art. Quan la forma artística no és capaç de produir desconcert en l’ànim de l’espectador o no es capaç d’obligar-lo a canviar de manera de pensar, no és pas actual”. (Antoni Tàpies, Pintor, Barcelona 1923)

L’ història de l’art ens ajuda aconèixer el passat i comprendre el futur; i aquí és on resideix la grandesa de l’home creatiu. Ens mostra i ens fa entendre a l’home veient les seves obres a través del llarg dels segles, ens permet veure la seva evolució perquè ell i la seva obra són el testimoni directe de l’eternitat de l’obra d’art, ens permet veure la sensibilitat i l’esperit de les profunditats dels sentiments de...