El bosque

 1- Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
L’escassa producció narrativa en la nostra llengua durant la postguerra es deu a la censura i a la forta repressió que exercí el franquisme per tal d’implantar el castellà.   
     Malgrat això, distingim dos grups de novel·listes catalans depostguerra : el format  a la “preguerra” i que conclou la seua producció a la postguerra ( ex: Mercè Rodoreda) i els formats durant la postguerra (ex:Terenci Moix...); molts d’aquests intel·lectuals hagueren d’exiliar-se.      
     Poc a poc, la novel·la en català començà a ressorgir i així, l’editorial Ayma pogué convocar el premi Joanot Martorell de novel·la el 1947,cosa que permeté impulsarel gènere narratiu en català.                                                                                            
    En general, els escriptors s’allunyaren de la realitat.
    Altres escriptors conrearen la novel·la psicològica que destacà als anys trenta i que hi inclogueren  elements històrics i personals del moment personal i polític que els va tocar viure. Destaquen: Joan Sales(Incerta Glòria), Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant)...
    Aquest corrent deixà pas a tendències  com el neorealisme italià  i  la novel·la Nord-americana.
   L’any 1959, els escriptors adoptaren postures més enfrontades al franquisme i a més,  augmentà la producció literària i les editorials.
   Els escriptors més importants  formats després de la guerra foren: Terenci Moix (El dia que vamorir Marilyn) i Baltasar  Porcel (el mite d’Andratx).
    Al País Valencià , la literatura de postguerra fou poètica. No obstant, l’editorial Sicània, creada per Nicolau Primitiu, permeté l’aparició de la novel·la.
    Destaquen: Maria Beneyto (La dona forta), Enric Valor (Rondalles valencianes)...    
     El procés de normalització lingüística i cultural al País Valencià als seixanta noaugmentà la producció de novel·les, sinó que s’incrementà amb la generació dels setanta.

  2-Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
 Enric Valor (1911-2000) nasqué a Castalla dins d’una família de la petita aristocràcia rural.
  La seua formació en llengua i literatura catalanes fou quasi autodidacta.
  Fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista i rebénombrosos premis per la seua tasca literària, com el Premi de les Lletres Valencianes(1985) i a més, fou nombrat Doctor Honoris Causa per diverses universitats.
  És considerat com un autor realista que començà a publicar les seues obres en la dècada dels setanta, ja en la seua època de maduresa, a causa de la censura.
   La seua primera publicació, L’ambició d’Aleix, fou censurada pel fet derelatar un adulteri i la publicà més tard en 1982.
Aquesta obra s’oposa a La idea de l’emigrant, on Bernat, el protagonista, vol fugir d’un món ple de misèria i sense amor.
    En aquestes dues obres es mostra el seu gran domini del llenguatge en les riques descripcions dels paisatges.
   No obstant, les seues obres narratives més importants són: les rondalles i El cicle de Cassana.
   Recopilàtrenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transformà en una literatura escrita amb molts elements populars.
    En quant al Cicle de Cassana, es tracta d’una trilogia formada per: Sense la terra promesa(1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991) que recupera la memòria històrica dels anys 1916 al 1939.
    La primera novel·la del Cicle, se situa en els anys abansde la guerra civil i mostra el desplaçament de la terra a favor de la indústria i la importància dels cacics.
    En les altres dues, la història es contada per un narrador protagonista, per tal d’augmentar la complicitat amb el lector.
    La segona novel·la arriba fins a l’alçament  militar i  per últim; trobem Enllà de l’horitzó, on s’hi mostren diferents espais geogràfics i s’hi descriu...