El Calendari. Funció Educadora

Martí Teixidó i Planas: Calendari, funció educadora


Primera reflexió, no documentada, sobre el calendari en l’educació

En el passat de la nostra societat hi havia una clara identificació entre la instrucció escolar i la doctrina cristiana amb el referent d’un calendari religiós construït sobre els cicles estacionals agrícoles. En la societat urbana i laica s’ha anat perdentprogressivament aquesta identificació. L’escola manté el calendari com a períodes de vacances de Nadal i Setmana Santa i aquelles festes senyalades del calendari cristià però en general no s’explica sentit religiós, (d’altra banda difícil quan la base és purament doctrinal com el 8 de desembre) i en moltes escoles s’ha reduït a una pràctica de costum social. Tanmateix apareix una nova càrrega de sentit amb lasocietat de masses televisual que cada dia marca més què es porta, què és interessant i què s’ha de fer i acabant per substituir el calendari tradicional en donar-li un significat diferent.(Halloween, Carnestoltes).


Calendari, sentit cíclic del temps

No és pas gens estrany que el calendari tradicional cristià, el calendari Gregorià que modificava el calendari Julià construït sobrel’observació cosmològica (ciència especulativa), l’observació climàtica (ciència aplicada) i la pràctica agrícola (tecnocientífica, podem dir-ne) hagin tingut tanta consistència i durabilitat que de fet segueixen tenint malgrat siguin desconeguts per la majoria de la població i ignorats en la feina escolar.

Hi ha excepcions ben clares que avui s’estan reconeixent. La Pedagogia Waldorf oberta a contemplarla natura fundada pel filòsof Rudolf Steiner qui va tractar tant de l’antroposofia com de l’agricultura biodinàmica[1] ambdues enunciades per ell. Hi ha prou mestres i professors que no han deixat de tenir a l’abast el Calendari dels pagesos[2] amb versions actualitzades de calendaris lunars[3]. I alhora, la societat de consum introdueix variacions postmodernes com el calendari del cordill.El calendari suscita la contemplació del temps: temps per sentir, temps per comprendre front al temps de l’acció, de l’execució, de la decisió que és temps ràpid. Si la nostra societat, la civilització actual és la de la velocitat (Virilio)[4], bo és posar atenció a allò que pot evitar excessos, que pot reequilibrar i aportar lentitud. El calendari amb el seu sentit cíclic és una bona construcciócultural que no hem d’abandonar.


Calendari, pauta de socialització i comunió

El repte què hem d’encarar sense inhibicions és com compaginar la cohesió social –m’agradaria dir-ne comunió en el sentit del sociòleg Giner[5] que és una rèplica laica del sentit de comunió religiós. La consciència és construeix socialment amb dues funcions contraposades, polaritzades però integrades: receptivainterioritzadora i energètica, constructora. Així ho va explicar el metge, psicòleg i filòsof Wallon.[6] Les festes i celebracions rituals ben senyalades al calendari, que es reviuen un any rere l’altre són una de les formes de transmissió cultural més potent, ara sembla que de baixa. La socialització primària, allò que es dóna per descomptat com s’ha de fer i l’imaginari mental que l’acompanyasón anteriors a l’educació escolaritzada però avui aquesta socialització està per fer quan l’infant entra a l’escola. Hi ha prou explicacions: l’escolarització s’inicia molt aviat, als tres anys; vivim en una societat de pluralisme democràtic on conviuen diferents concepcions i sentits; la societat d’imatges en pantalla mostra molt aviat als petits infants les contradiccions dels adults. Em preguntosi un calendari acordat que posés de manifest la proximitat de l’experiència humana sens perjudici de la diversitat de significacions no contribuiria a una major cohesió social, sense autoritarisme, és clar. La institució escolar, comú a tots els infants i joves d’orígens familiars i culturals i religiosos diversos seria la més adequada per a introduir aquests referents de sentit que, al seu...