El capitalisme global

El capitalisme global

Peinado comença introduint la idea central del llibre, que es la gran diferencia existent entre centre i perifèria. Mentre que el centre és considerat productor i consumidor, la perifèria només és considerat productor. La producció del centre es, generalment, intensa en capital mentre que la de la perifèria ho és en ma d’obra. El centre es considera consumidor ja queproporcionalment consumeix molt més que la perifèria, i no només això, sinó que el centre es queda amb els beneficis de la producció a la perifèria, per tant això provocar que la perifèria no tingui suficients recursos per considerar-se un consumidor.
L’autor analitza també el mode de producció capitalista relacionant-lo amb la globalització. La globalització, com diu el llibre, és l’aplicació d’unmode productiu únic per a tot el món per a aconseguir un major grau de creixement (tant econòmic com social) i més igualtat (bàsicament entre centre i perifèria) al món, en aquest cas el mode productiu es el capitalisme que actualment és l’únic existent (amb alguna excepció puntual). L’autor, però, diu que el capitalisme te uns límits molt clars en l’àmbit de la globalització:
Parla de quatregrans límits del capitalisme:
L’augment de població: diu que la població va augmentant i això produirà, lògicament, un augment de la població activa, aquesta gent haurà de ser pagada i per tant les empreses hauran d’invertir més en capital variable (fet que va en contra del mode de producció capitalista). Però jo crec que (sobretot si l’augment de la població es donés al centre) això provocariatambé un gran augment de demanda, per tant s’hauria de produir més i les empreses invertirien més en capital variable.
La tecnologia: sincerament no crec que sigui un problema, ja que sempre es va innovant i encara que Peinado digui que no podem confiar en les revolucions tecnològiques, ara mateix no es el problema més greu (i no crec que ho sigui mai).
Recursos naturals: el capitalisme sempre atendit a beneficiar el centre (ja que les plusvàlues de la perifèria se les quedava el centre), però el problema és que el centre està utilitzat masses recursos naturals, el seu consum no es sostenible i a par d’això està contribuint a altres problemes (efecte hivernacle, forat capa d’ozó…) el que passa que el centre està més centrat en els problemes a curt termini (crisis econòmica), que en elsproblemes a mes llarg termini (crisis mediambiental). Aquest si que és un fet important ja que si no aconseguim produir de manera més eficient, ens quedarem sense recursos naturals Aquí si es on veig que la tecnologia ha d’evolucionar cap a noves fons d’energies sostenibles (i realment equiparables a l’energia nuclear.
Mode de producció (aquest no en parla explícitament, però ho comenta i jo crec queés un molt important): si globalitzem el mode de producció capitalista això produeix una reducció del TTSN (tiempo de trabajo socialment necesario), ja que es pots aconseguir reduir el capital variable (buscant ma d’obra barata arreu del mon) d’aquesta manera hi haurà la mateixa producció però tindrem una crisis de consum, ja que la gent tindrà menys ingressos i menys capacitat adquisitiva (ja queels capitalistes es quedaran amb els beneficis enlloc de baixar els preus).
Amb la Globalització actualment s’han reduït moltes barreres al comerç i s’ha creat una lliure circulació de persones, mercaderies i capital (gairebé a tot el món). Actualment la ma d’obra pot anar del centre a la perifèria (o viceversa) depenen de la demanda de treball, s’està aconseguint la màxima del capitalisme:s’inverteix a qualsevol part del món, per a fabricar a qualsevol part del món per a vendre a qualsevol part del món. Com he dit abans, un dels objectius de la globalització és la igualtat, però si més no, està produint l’efecte contrari ja que s’està produint una divergència entre centre i perifèria, es a dir, cada cop hi ha més diferencies entre les dues regions. Per tant la globalització s’està...