EL COLONIALISME (1880-1914)

COLONIALISME I IMPERIALISME (1870 - 1914)

0. Introducció

Entre el 1876 i el 1914, coincidint amb la segona fase de la Revolució Industrial, la quarta part de la superfície del món va ser ocupada i distribuïda com a colònies entre mitja dotzena d'estats.
El cas més espectacular va ser l'ocupació de la totalitat del continent africà, l'interior del qual, a mitjan segle XIX, encaraera pràcticament desconegut pels europeus. Aquest fenomen s'ha conegut amb el nom d'imperialisme. Moltes qüestions que afecten els actuals països del Tercer Món tenen algunes de les seves arrels en aquest fet.

En el darrer terç del segle XIX, les potències europees van rivalitzar per l'ocupació de colònies. De fet, la Gran Bretanya – la potència colonial més important i també França ja havienocupat espais colonials des del segle XVIII o bé en els temps anteriors al 1850.

A final del segle XIX, bona part d'Àsia, pràcticament tot Àfrica i gairebé tot Oceania eren territoris colonials. L'hegemonia europea s'havia estès a tot el món.

El repartiment colonial posterior al 1850 va quedar sancionat per la conferència de Berlín (1885), convocada per Bismarck.

1. Els antecedents


Desdel S. XV s'estableix el sistema colonial a diverses part del món. Aquestes colònies es consideraven possessions de la metròpolis per a explotar.

A partir del S. XVIII s'escampen les idees lliberals i el sistema colonial entra en crisi:

1776 - els EEUU s'independitza de la metròpolis (Gran Bretanya).
1/3 S.XIX – Espanya perd tot el seu Imperi Colonial tret de Cuba Puerto Rico i lesFilipines.
1822 – Portugal perd el Brasil.

A mitjan segle XIX hi ha una opinió negativa per part de la població europea sobre la colonització degut a l'experiència de les guerres provocades pels moviments d'emancipació a les colònies, el debat sobre la condició de les poblacions ocupades i sobre la legitimitat de l'esclavatge, i fins i tot l'escàs benefici econòmic que se n'obtenia.
Això provocaque els governs no estiguin interessats en obtenir colònies.

S'ha de tenir en compte que tot i això, la Gran Bretanya mantenia i incrementava un imperi colonial immens. França va conquistar Alger el 1830.


2. Els principals imperis colonials a mitjan S. XIX

1ra potència mundial colonitzadora: Gran Bretanya
2na potència mundial colonitzadora: França



2.1. Imperi colonial britànicColònies de poblament: Reben grans contingents d'emigrants.

Canadà, Austràlia i Nova Zelanda
Nombre considerable de població blanca, van aconseguir ràpidament drets i la metròpolis els atorgà la condició de Dominions (dret a l'autogovern, tot i romandre sota la sobirania britànica).

Colònies d'interès estratègic i comercial: Permeten a la GB, primera potència marítima del moment, elcontrol dels mars.

Gibraltar i Malta: Control de la Mediterrània
Gàmbia i el Cap: Control de l'Atlàntic
Seychelles i Ceilan: Control de la ruta de l'Índic.
Índia: Joia de la corona
Des del 1616 fins el 1858 la Companyia de les Índies Orientals controla el comerç indi.
1858: Revolta a l'Índia. El govern britànic la sufoca i comença a gestionar i governar la colònia. La Companyia es dissol.2.2 Imperi colonial francès


Segle XVIII – Territoris abans de la gran expansió colonial: Guaiana, la Martinica i Guadalupe + algunes illes de l'oceà índic i cinc bases comercials a l'Índia.
Algèria, Senegal, Costa d'Ivori i Gabon.
Indoxina


3. El repartiment d'Àfrica

En el darrer terç del segle XIX Alemanya, GB, França i Itàlia es van veure posseïdes per la febre colonialista, enclara rivalitat entre elles.

Nous espais ocupats: Sud i sud-est asiàtic i Àfrica.

El repartiment de les terres africanes va motivar una conferència internacional. (Clar exemple del fenomen de finals de segle xix anomenat imperialisme.

L'imperialisme és la ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític,...