El comportament individual i social

Persona i personalitat
Els humans som persones i tenim personalitat. Totes dues paraules es refereixen, però, a l’ individu humà únic, irrepetible i singular que se sent com una unitat i com un tot llarg de la seva existència. És aquell conjunt de trets que ens diferencien dels altres i que ens identifiquen.
La personalitat
La personalitat està constituïda pels trets que defineixen unapersona: Dit més plenament, és la manera de ser i de mostrar-se d’ una persona. És el que fa que tu siguis tu i que et reconeguin com a individu particular diferent de tots els altres, amb peculiaritats de gust, de tarannà i de preferències. Aquesta manera de ser esta formada per molts factors: Heretats i biològics , i adquirits i ambientals.
La personalitat no és donada, ni feta, ni acabada: Cadapersona en va construint la seva dia a dia. Per això podem dir que algú ha canviat la personalitat; no naixem amb una personalitat acabada. En néixer, tot ésser humà té una personalitat “ potencial” que s’ anirà estructurant i reestructurant al llarg de la vida.
La relació de les condicions i de les possibilitats de desenvolupar aquestes condicions aniran edificant una manera de ser, unamanera de respondre.
La personalitat mostra l’ individu singularment. De les moltes definicions que s’ han donat sobre la personalitat, hem triat la de Gordon Q. Allport. El gran teòric de la psicologia de la personalitat , que ja ha esdevingut clàssica: “ Personalitat és l’ organització dinàmica, a l’ interior de l’ individu , dels sistemes psicofísics que en determinen la conducta ipensaments” Aquesta definició consta dels elements següents:
Una organització dinàmica: És el caràcter canviant de la personalitat. Es desenvolupa i varia al llarg de la vida , ja que és el resultat de la interacció de l’ herència genètica i l’ ambient què viu l’ ésser humà, on tenen lloc l’ aprenentatge social i les experiencies personals.
Un àmbit intern: Correspon a un tret interior , no és tan sols unmiratge extern.
Uns sistemes psicofísics : Són els que relacionen cos i ment per construir una unitat funcional.
La conducta i el pensament: Son les dues cares, externa i interna, de la manera de ser.
Altres autors defineixen la personalitat com la manera habitual de relacionar d’ un individu. Seria allò que en part el fa previsible, perquè es tracta d’ una categoria relativament estable,tot que pugui tenir variacions. En la gènesi de tota personalitat trobem elements genètics o heretats i elements culturals o adquirits.
-L’ herència genètica:Ens proporciona una realitat física determinada( sexe , sitema endocrí, constitució física , etc.) I una dotació genètica que ens predisposen a certes habilitats.
-L’ ambient sociocultural En què es desenvolupen aquestes condicions (família, relacions, professió, etc. ) És fonamental perquè siguin estimulades o no, perquè aflorin o no.
La personalitat es individual i social alhora: Individual, perquè cada persona és única i irrepetible; Social, perquè sabem que molts dels nostres trets estan condicionats per l’ entorn.
La personalitat té dos components fonamentals: Un de base genètica , denominat temperament, i un altre,identificat amb el caràcter , que depèn de determinants socials i de l’ ambient individu.
-El temperament és la manera de ser innata d’ una persona. Naixem amb un temperament, que es pot modificar poc i que determina la totalitat o disposició afectiva, és a dir, l’ aspecte emotiu de la personalitat de l’ individu: El frau d’ impressionabilitat, la manera de reaccionar davant situacions emotives,etc. Els antics associaven el temperament al domini dels fluixos corporals.
-El caràcter és la part de la “ mena de ser” que hem après. Fa referència a les característiques que han estat modelades per l’ ambient en què ens movem i l’ aprenentatge que hem tingut. Un caràcter és una marca: no es per casualitat que parlem de les lletres com a caràcters tipogràfics.
Els trastorns de la...