EL CONTE DE CATALA

 Hi havia una vegada en un país molt llunya, una infanta anomenada Úrsula. L’Úrsula, era una nena molt capritxosa. Era filla de un comerciant que li concedia tots els caprixosque ella volia i com que era molt ric no li faltava mai de res. També era molt egoista, mai li deixava les seves joguines als convidats que venien a casa ni tampoc deixava que elsfills dels criats juguessin amb el seu gos. Per això no tenia amics. Tothom, menys el seu pare, odiaven aquella nena.


Un dia, mentre la Úrsula passejava per el jardí de casa seva,va veure un forat enorme en un arbre. Ella es va acostar per observar-lo de mes a prop i va descobrir que dintre del forat hi havia un camí. Llavores, ella va entrar encuriosida iva començar a caminar. El camí era molt llarg, estava segura que aquell arbre no era tant llarg. Que estrany. De cop, va veure Quant s'hi va acostar a ellai va comen nena el seugoses als convidats que venien a acsa mollllhrehuna llumeta al final del camí i va anar corrents cap a ella. Quant s'hi va acostar, va veureque la llumeta era una entorxa que la subjectava algú. Era molt baixet i tenia un peus molt grans. Es va acostar una mica mes per veure aquella personeta mes a prop i va descobrirque no era personeta. Era un castor.
Un castor amb el pel de color castany clar amb alguns cabells blanc i portava unes ulleres molt grosses. Potser havia sigut ell el que havia fetel forat a l’arbre. Llavores el castor es posa ve les ulleres i va dir:

-Úrsula Florit?- va dir amb un to molt greu. L’Úrsula va fer un vot cap enredera. El castorparlava!
- S...SSS...SSSi?- va dir ella molt espantada.
- Soc el castor Serafí i he vingut donar-te un regal.-va contestar ell. La Úrsula va somriure.
- Quin regal? Espero que si