El curiós cas del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel•la escrita per Mark Handdon, un escriptor britànic que va treballar un temps amb persones que patien diversos tipus de discapacitats, fet que el va inspirar per a la redacció d’aquesta obra, guanyadora de premis com el Whitbread i el Commonwealth.
Pense que el títol de la novela és creatiu i anima a agafar-lo i llegir-lo, encara que considereque el títol no fa alusió a la problemàtica que tracta l’autor i si no te’l recomanen i t’ho diuen, no pensaries mai que tracta sobre el Síndrome d’Asperger.
Pel que fa a l’organització del llibre, aquest està dividit en capítols numerats utlitzat sols els nombres primers. És original l´ordenació dels capítols amb nombres prims. Al principi pensava que era una errata, fins que vaig aplegar al’explicació de Christopher que diu que ha ordenat els capítols amb els números prims consecutius, ja que li agraden molt.
Per altra banda l’estil amb què l’autor relata la novel•la és informal, utilitzant un llenguatge fàcil, comprensible on s’inclouen dibuixos que faciliten la comprensió del text i pense que no va dirigit a ninguna audiència en especial.
En síntesi podríem dir que l’obra, escritaen primera persona on el protagonista principal d´aquesta peculiar història es Christopher un xic de 15 anys que té síndrome d´Asperger. Les característiques que presenta aquest síndrome les va relatant el propi personatge al llarg del llibre. A les pàgines 81,82 i 83 éll mateix detalla els seus problemes de conducta: A. “No parlo amb la gent durant llargs períodes de temps; B. Passo llargsperíodes de temps sense menjar ni beure res...” Es admirable com l´autor es fica en la ment d´un xic amb NEE i ens va donant pinzellades de les seues característiques. De fet molts capítols comencen amb una asseveració o descripció de si mateix: “m´agrada... no m´agrada...” La meua memòria és com una pel.lícula”Pàg.129 i proba de això són els dibuixos que s´acompanyen al llarg del llibre (té memòriafotogràfica) i que alguns capítols estiguen inconnexos, es a dir podrien estar a qualsevol lloc de la història. Com si estiguérem avançant o retrocedint un DVD. Açò es destacable perquè malgrat que aquests capítols ficats aleatòriament, el lector mai perd el fill de la trama. Tenim d´exemple el capítol 83: “Em penso que seria un astronauta genial”, el 101 sobre “el Problema de Monty Hall”, el 229 a onsomnia que tots els habitants de la terra són morts...
Chistopher va a un col.legi d´Educació Especial. Dels companys diu: “Tota la resta de nens de la meva escola són estúpids.”Pàg.77
És un clar exemple del Sistema Educatiu Anglès amb múltiples vies una ordinària i altra especial, que seria el cas de Christopher. Aquesta es diferent a la via única que tenim a Espanya on quasi tots els alumnessón educats en aules ordinàries. Sense anar més lluny, en la meua experiència docent, m’he trobat a un col.legi públic ordinars un cas de Síndrome d´Asperger, en el curs acadèmic 2008-2009. Això si, sense un grau tant extrem com Christopher, ja que el meu ex alumne em va demostrar els seus sentiments abraçant-me i posant-se a plorar quan em vaig despedir d’ell, fet que va ser molt sorprenent perals pares de l’alumne ja que este mai havia demostrat cap comportament d’aquest tipus envers un professor. Em va omplir molt com a docent.
També es criticable la poca adaptabilitat d’aquesta Educació Especial Anglesa en la que no volien ni fer-li la prova de matemàtiques superior, perquè mai s´havia fet. I es vergonyós que el pare de Christopher tinga que pagar-li 50 lliures al sacerdot per aquè vigile a Christopher a l´examen.
Encara que està apartat de la societat pel seu comportament i el model escolar separatista que segueix, comparteix els ideals d´aquesta societat i diu que serà llicenciat en matemàtiques i física i guanyarà “un munt de diners”. També diu: “em casaré, per a tindre companya i no estaré tot sol.” Això es un tant contradictori pel fet que li agrade estar a...