El Curiós Incident Del Gos A Mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit.
El llibre explica com el protagonista, un noi lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre autistes, aficionat a les matemàtiques i anomenatChristopher, de 15 anys, troba el gos de la seva veïna mort, i decideix investigar-ne les causes trasbalsant la seva vida quotidiana. El noi, com més sol està, més a gust es troba i és capaç d’entendreel més sofisticat logaritme matemàtic, però alhora incapaç de captar la més simple metàfora. També sap de memòria els nombres primers fins al 7507 i el perquè la Via Làctia es veu com una línia, entred’altres.
La història està narrada en primera persona, amb la qual cosa no només anem descobrint els fets al mateix temps que el protagonista, sinó que som testimonis dels seus raonaments ireflexions. El noi tendeix a fer una simplificació dels fets molt semblant a aquella tècnica de resolució de problemes ( i del raonament matemàtic) de reduir o eliminar els aspectes superflus o inútils. De talmanera que se’ns fa veure que la gent “normal” estem carregats de manies o tics com les no tan considerades per normals com poden ser-ho les d’en Christopher. Per exemple, és absolutament “anormal”que no vulgui tastar qualsevol menjar de color marró o que ni tant sols no pugui amb dos tipus diferents de menjar si es toquen en el mateix plat, però és “normal” que a nosaltres sortir de casa i veureque fa Sol ens millori l’humor.
Entre les matemàtiques que van sortint al llibre cal destacar un problema del matemàtic John Horton Conway. És el problema dels “soldats de Conway”, que consisteixen:
S’hi juga sobre un taulell d’escacs infinit.
Hi ha una línia que separa dos camps.
A sota de la línia es posen tantes fitxes (soldats) com i on es vulguin.
El soldats es mouen saltant horitzontal overticalment sobre una fitxa veïna si la casella immediata està lliure. No es pot saltar en diagonal ni sobre dues o més fitxes. Tampoc està permès el retrocés cap avall.
La fitxa sobre la que s’ha...