El Gusto

15-02-11

Horari despatx: dimarts de 10-11h B7b-118
Correu electrònic: Miquel. Carceller@uab.cat
Els articles complementaris del campus virtual i a més tenim els jeroglífics bàsics.
- Penjarà el programa i un altre més.

AVALUACIÓ
-65% d’examen.
-35%: comentari de article( primer) i un treball(segona entrega).
- Penjarà les pautes del treball.
- El treball el tema :
-una o duesescenes estretes de una tomba no regia( d’un noble etc...) i les comentem. Entre 5-10 pagines escrites i a part il·lustracions.
Dates dues entregues:
1-Entrega del comentari: 15 de març( dimarts).

2-Treball: 28 d’abril just després de setmana santa.
Temari
3 grans punts:
-Més de concepte filosòfic.
- Les grans obres monumentals d’Egipte; tombes, temples, palaus.
- Objectes mòbils ; que donasentit a les obres més monumentals; relleus, escultures etc... Pintures d’escenes de tombes privades.













INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT MÍTIC DE L’ANTIC EGIPTE

Societat de discurs mític i societat de discurs lògic separades per una línea infranquejable. En el cas de la civilització egípcia és bàsic saber aquest pensament. Nosaltres formen part del discurs lògic i ens dediquema estudiar el pensament del discurs mític. Mai sabrem com pensaven del tot però si ho tindrem en compte. Hi ha una alteritat entre ambdós pensaments. Podem no entendre-ho però si acceptar-ho. Eliade ho diferencia a traves de tres punts:
- Repetició( arquetipus) VS Singularitat ( història)
- Integració VS classificació
- Multiplicitat d’aproximacions VS linealitat
El primer punt;nosaltres concebem la història com una línea plena de successos delimitats un dels altres per diferents aspectes específics. Aquests tenen valor per si mateixos i conseqüències de actes anteriors intrínsicament lligats. En canvi per la societat de pensament mític el concepte de la historia no existeix. Això no vol dir que siguin anhistòrics, ja que si tenen una noció i consciencia del temps quepassa. Ara bé ell no fan historia tal i com l’entenem avui en dia, sinó que l’entenen únicament com allò que serveix per tornar a commemorar un únic trajecte, un únic lapse de temps on el cosmos, les divinitats van dur a terme l’acte de creació. El temps, en el seu cas,segueix una forma circular o be una mena d’espiral que avança constantment en aquest retorn. Per tant, els bens materialsd’aquesta societat fan referència a un únic moment o lapse de temps, el de la creació, que es va reactualitzant constantment per tal d’ assegurar la seva supervivència. L’únic digne de recordar, no es un fet concret e independent, si no el temps inicial, l’origen de la creació. La comprensió de la seva mentalitat mítica bàsica per poder entendre el seu món i les seves produccions.

*Imag: ” La paleta deNarmer VS relleu temple Tlomaic”:
- La primera imatge és del segle XXXII a.C i l’altre és del segle I a.C, però l’esquema és totalment igual. Aquesta manera d’estructurar la imatge es invariable durant 35 segles i l’única variació serà a nivell estilístic en objecte com ara la corona o la massa, però sempre amb petites variacions res significatives. Mai a través d’aquest objectes, sabrem un fetespecífic. Hem de mirar la producció des de la perspectiva mítica i no històrica.
La noció de l’arquetip que es va repetint. Ho fan perquè es necessari per tal de mantenir l’ordre. El model a seguir en aquesta repetició d’arquetipus es la que van fer servir els essers supraterrenals.
El punt dos ; Tenim la tendència a classificar-ho tot, mirem molt el detall en comptes de mirar el marc generalde la societat. Nosaltres tenim la natura com un objecte independent de nosaltres, esdevenint un fenomen d’estudi. Ens aprofitem de la natura. Mantenim un diàleg entre el jo (subjecte) i l’altre o allò ( objecte) que és la natura. Molt contràriament, en un discurs mític és un nosaltres; el jo no es entès com un subjecte independent de la natura, sinó que forma un tot igual amb el cosmos....