El mirall magic

EL MIRALL MÀGIC
Vet aquí quan els ocells en tenien dents, hi havia una vegada dos germans que es deien Pau i Alba eren germans. Era l'any 1852, en Pau tenia 11 anys i l'Alba 8. Vivien a un poble prop del castell de Burriac, al Maresme, i tenien un gos que es deia Nut.
Un dia en Pau, l'Alba i el Nut estaven jugant al carrer davant de casa seva i va passar per allà una dona carregada amb elcistell d'anar a comprar. L'acompanyaven uns quants gats. Deien al poble que aquella dona era mig bruixa, que tractava amb màgia i ciències ocultes. El Nut es va posar a perseguir els gats i en Pau i l'Alba van anar darrera d'ell perquè tornés. Però els gats, corrent, corrent, van arribar fins la casa de la bruixa, i els nostres amics els van seguir...
La casa de la bruixa estava al final del mateixcarrer, al costat de l’entrada d’un bosc molt frondós i que mai ningú s’apropava per què deien que estava encantat.
La casa de la bruixa era gran i estava mig derruïda, semblava molt antiga. Tenia un jardí ple de males herbes i arbres secs.
Els gats van entrar a la casa per la finestra i darrera d’ells el Nut.
- Ara què fem?- va dir l’Alba.
- Hem d’entrar a buscar al Nut! No es pot quedar aquídins, qui sap que li pot fer la bruixa...- va dir el Pau.
- Però ell és molt llest i sortirà sol, nosaltres només li hem de cridar des de la porta i vindrà corrents, ja ho veuràs! – va dir l’Alba molt convençuda.
- I si no ens escolta? I si la bruixa li ha agafat i l’ha tancat a una gàbia per menjar-se’l? – va dir el Pau amb molta por.
- Potser tens raó, hem d’entrar a la casa abans de que elperdem de vista,
però, piquem al timbre? – va dir l’Alba.
- No fa falta, a la porta hi ha un forat per on podem entrar. Agafem al Nut i ens anem ràpid cap a fora – va dir el Pau.
A l’entrada hi havia un mirall molt gran. Els gats el van travessar i van desaparèixer. Després el Nut va fer el mateix. En Pau i l’Alba es van quedar molt sorpresos però volien saber on anava el seu gos i portar-lo acasa de nou. Així que van travessar el mirall ells també!!!
Aquell mirall era màgic, quan van ser-hi darrera van anar a parar al futur!!
Només sortir del mirall màgic, van veure el seu poble a l’any 3014. Estava molt diferent, no hi havia cases, si no que la gent vivia als núvols. Eren de colors diferents i de cadascun d’aquests sortien unes escales que baixaven fins al terra. Seria genial viureal cel!
L’Alba i el Pau van seguir caminant cridant al Nut i van veure com un cotxe sense rodes (anava volant) i de colors molt brillants, s’aturava al seu costa. La finestra va baixar i van veure a un nen amb una roba molt extranya que els mirava molt detingudament. Va començar a parlar amb un idioma que no s’entenia res. El Pau va dir-li:
- Hola, no entenem allò que dius. Som dos nens delpassat, de l’any 2014, ens diem Alba i Pau. Hem vingut aquí entrant per un mirall per que el nostre gos Nut s’ha perdut perseguint a uns gats...
- Hola! – va dir el nen, va baixar del cotxe volador i va aixecar les dues mans enlaire en forma de salutació- Em dic Enricot, no sabia que encara hi haguessin nens que parlessin el català antic. Fa molt temps que es va canviar, ara es parla l’engliscastalàdes de fa 500 anys. Què us ha passat?
- El nostre gos s’ha perdut perseguint als gats de la bruixa del nostre
carrer. Quan hem entrat a la seva casa hem vist com travessava un mirall i per que no es perdès hem entrat nosaltres també. – va dir l’Alba- i hem aparegut aquí. Ens podries ajudar a trobar-lo?
- Si! – va exclamar l’Enricot- Justament ara sortia de l’escola i ja he fet tots els deures,així que aquesta tarda no tinc res a fer!
- I com has fet els deures si acabes de sortir? – va preguntar molt estranyat el Pau.
- Nosaltres ara no fem servir fulls de paper, ho fem dintre del nostre cap i fem una senyal per les ones magnètiques a l’ordinador i s’escriu sol.
- Uala!!! Que guai! – va dir el Pau. A ell no li agradava molt fer els deures...
- Canviant de tema, he vist al Nut...