El moviment obrer

1.EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848
1.1 D’artesans i proletaris
Al segle XVIII, les condicions de treball, sobretot a Anglaterra, van anar canviant. Es va implantar la llibertat de producció, que va permetre la creació de noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial, els antics artesans van perdre tots els privilegis.Els propietaris fixaven les condicions de la producció i de la contractació laboral.
Els treballadors eren pagesos, que havien emigrat a la ciutat per aconseguir feina, i , població urbana, especialment artesans. Es transformaren en proletaris que necessitaven feina i eren contractats pel propietari de taller o de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvid’un salari.
El treball assalariat va anar configurant una nova classe obrera, el 1820, quan va començar l’era de la fàbrica. Les fabriques van forjar un nou ordre laboral: jornades de fins a 15 hores, un ritme de treball constant i sense descans, aplicat a dones i infants, una disciplinadura i uns salaris baixos. El procés de mecanització va portar a l’atur amplis sectors de treballadors manuals.
L’atur, els salaris baixos, les jornades esgotadores i la dura disciplina laboral van generar una conflictivitat creixent. Els treballadors van ser conscients de l’explotació a què eren sotmesos.
1.2. Els primers conflictes i el luddisme
Els canvis en el món del treball van provocarconflictes aïllats i motins. Van sorgir associacions de treballadors, formades per oficials artesans en via de proletarització. Primer es van organitzar els treballadors d’un mateix ofici i a nivel local; després, es va anar agrupant localitats diverses i oficis diferents. La intervenció governamental va prendre un caire repressiu. Les associacions obreres van acabar sent prohibides a França iAnglaterra.
Es van desenvolupar moviments radicals, que propugnaven reformes democràtiques i reclamaven drets i llibertats. A les ciutats angleses es van impulsar mobilitzacions, marxes i concentracions en les quals van participar els treballadors en favor de la reforma política i de l’abolició de les lleis antiassociatives.Prop de Nottingham, el 1811 l’exèrcit va reprimir amb violència una manifestació de treballadors que es queixaven de l’amplada dels nous telers per fabricar mitges, que els obligaven a treballar més pel mateix salari. Van ser incendiats més de 60 telers. La destrucció es va associar a un Capità Ned Ludd.El seu nom va ser utilitzat per signar lescartes d’amenaça als propietaris de màquines. Els luddistes consideraven que les màquines afredien els interessos dels treballadors perquè provocaven l’atur i la disminució dels salaris.
El luddisme es va escampar per les regions industrialitzades d’Anglaterra i pel continent europeu. Va ser perseguit governamentalment i va entrar en declivi a partir del 1817.
1.3. El socialisme utòpic
Davantde la societat política emergent, es van aixecar veus critiques que van denunciar les injustícies del nou sistema i van pensar altres formes d’organitzar la societat. Van ser propostes innovadores que, en el segle XIX, van configurar el socialisme utòpic.
Babeuf i Blanqui, consideraven que la igualtat social només es podia assolir per mitjà de l’acció violenta d’una minoria que havia d’imposaruna dictadura revolucionària. La majoria creia en una transformació social pacífica a través de la difusió de les idees, de l’educació i de l’exemple.
Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on la propietat era col.lectiva i on homes, dones i infants compartien totes les tasques. Étienne Cabet va dissenyar Icària, un país on es lluitava pel somni...