El pensamiento confundido

El text fa un repàs de l'estudi del pensament en la psicologia, com tot allò que no era fàcilment observable escapava a la visió del científic, ja que al començament de la psicologia només s'estudiaba les sensacions. Per poder descobrir com la ment desxifra el significat de les paraules es va recórrer al mètode experimental de l'auto-observació i en ell es va descobrir que hi ha pensaments senseimatges, com per exemple en la frase "Pensar es tan extraordinariamnet dificil que molts prefereixen opinar", on el subjecte va entendre la frase sense cap clase de imatge a la seva conciencia. Per interpretar el llenguatge no ens limitem a una representació amb imatges, sobretat tractant-se del pensament.

Oswald Külpe va ser un psicòleg i filòsof alemany. Va començar la seva educació a launiversitat de Leipzig, estudiant historia. Va conèixer a Wundt, qui li recomana que continues els seus estudis a la universitat de Gotinga, Alemanya. Desprès de titular-se en la universitat de Gotinga, se’n va a estudiar sota la direcció de Wundt, amb qui va rebre el doctorat al 1887. Al 1894 Kulpe va ser ascendit a professor extraordinari, però es va marxar a la universitat Luxemburgo, on va fundarel que es coneix com Escola de Psicologia Experimental de Würzburgo que va suposar un fort repte a la pretensió de W. Wundt de que els processos de pensament estan fora de l'abast de l'estudi experimental. També va impartir classes en Bonn i Munich.
Va fundar un laboratori experimental on va crear escola, va mantenir les seves teories sobre el «pensament sense contingut intuïtiu», és a dir,independent de les sensacions, però el resultat d'aquest treball especulatiu no va arribar a tenir sanció científica. Va escriure, entre altres obres, Grundriss der Psychologie (Esbós de la psicologia, 1893), Erkenntnistheorie und Naturwissenschaft (Teoria del coneixement i ciència de la naturalesa, 1910), Die Ethik und der Krieg (L'ètica i la guerra, 1915) i Die Realisierung (la realització),aquesta última considerada una valuosa contribució a la teoria del coneixement.
Aspectes
claus
sobre
què
és
i
no
és
un
comentari
de
text
Un
comentari
de
text
ÉS:
• Analitzar
comprensivament
el
contingut
del
text.
• Replantejar-­‐se
la
problemàtica
exposada
en
el
text
i
reconstruir
críticament
el
seu
significat.
• Identificar
i
explicar
la
idea
o
tema
centraldel
text,
així
com
les
idees
en
les
quals
es
recolza
i
com
aquestes
es
relacionen
amb
l’idea
central.
• Un
comentari
crític
i
raonat
sobre
el
contingut,
tenint
sempre
en
consideració
que
el
pensament
de
l’autor
té
un
marc
històric
i
cultural,
uns
precedents,
un
context
i
una
influència
posterior.
• Cercar
informació
apropiada
per
tal
de
poderargumentar
a
favor
o
en
contra
les
idees
exposades
en
el
text.
Un
comentari
de
text
NO
és:
• NO
és
simplement
resumir
idees.
• NO
és
una
paràfrasi
del
contingut,
ni
una
explicació
redundant.
• NO
és
una
excusa
per
exposar
les
nostres
idees
o
el
pensament
general
de
l’autor
o
sobre
el
tema
que
versa
el
text.
• NO
consisteix
en
interpretarel
text
com
“ens
sembli”
o
segons
la
nostra
opinió.
• NO
es
tracta
de
crear
un
text
polèmic
ni
un
text
per
expressar
les
nostres
opinions
personals.
Aspectes
generals
• No
és
possible
comentar
un
text
sense
abans
haver
entès
el
seu
missatge.
Fins
i
tot
al
lector
més
expert
li
caldrà
llegir
el
text
vàries
vegades
per
entendre
les
ideesclaus
del
text.
Només
quan
arribem
a
estar
segurs
que
hem
entès
el
text,
té
sentit
seguir
endavant
amb
l’elaboració
del
comentari.
• Una
de
les
principals
feines
a
fer
en
un
comentari
de
text
és
la
cerca
d’informació
de
fonts
acceptades
per
tal
d’ampliar
els
nostres
coneixements
sobre
la
temàtica
del
text.
No
és
possible
argumentar
a
favor...