EL PLAER PRIMER B

COMENTARI DE TEXT: El plaer, primer bé
Aquest text és un fragment adaptat per l’historiador de la filosofia i filòsof grec
Diògenes Laerci de la Carta a Meneceu. La Carta a Meneceu fou escrita per Epicur i
anava dirigida al seu amic Meneceu. Pel que fa a Epicur, fou un filòsof grec nascut a
Samos el 341 aC i mort a Atenes el 270 aC, i que va pertànyer a la cultura hel·lenística.
Epicur es vadedicar a l’ensenyament de la filosofia en diferents ciutats fins que l’any
305 aC amb 36 anys d’edat va tornar a Atenes, on va adquirir una casa amb un jardí
molt gran. Allí hi va establir la seva escola filosòfica coneguda com “El jardí” ja que
estava situada al jardí de casa seva. Epicur tenia un gran nombre de seguidors, que
podien provenir de qualsevol classe social, i fins i tot, ser dones. Amés, fundà
l’epicureisme i va acabar de viure la resta de la seva vida a Atenes.
Com ja s’ha dit, Epicur pertanyia a la cultura hel·lenística. Es podria dir que el període
hel·lenístic (s. IV aC – s. I aC) fou un període de transició, declivi i decadència de la
política de Grècia; tanmateix, significà una gran expansió de la cultura grega als pobles
no grecs que van ser conquerits per AlexandreMagne. Així doncs, l’hel·lenisme va ser
el fenomen de difusió total de la cultura grega. Es podria dir que gràcies a l’hel·lenisme
van néixer tres moviments o corrents: l’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme, dels
quals en el fragment titulat “El plaer, primer bé” només es parla del primer moviment i
alhora engloba l’hedonisme, que és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una
font defelicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
La Carta a Meneceu fou una carta que va escriure Epicur al seu amic Meneceu, on li
exposà certes pautes o idees per viure la vida com a savi i amb plena felicitat. Aquesta
carta consta de les diferents idees que Epicur pretén compartir amb el seu amic, però
en el fragment adaptat del qual s’està fent aquest comentari de text només sen’exposa un: el plaer com a fonament de la vida feliç.
Per a Epicur, com bé hi diu en el fragment que s’ha llegit, el plaer és el principi, el fi i el
fonament de la vida feliç. A més, és el primer bé, congènit i connatural a nosaltres. Es
parteix del plaer per iniciar qualsevol elecció o rebuig, però s’ha d’anar en compte a
l’hora d’escollir ja que certs dolors poden ser millors que certs plaers(sempre i quan
després d’aquest dolor arribi un gran plaer), i a l’inrevés, certs plaers poden esdevenir
dolors. Així doncs, no sempre haurem d’evitar el dolor, ni sempre escollir el plaer.
Abans però, cal conèixer com s’organitzen els desitjos, ja que si els coneixem a la
perfecció podrem actuar a favor de la salut del cos i de la tranquil·litat de l’ànima i així,
podrem assolir una vida feliç. Pertant, cal realitzar tots els nostres actes amb l’objectiu
d’aconseguir la impertorbabilitat de l’ànima, és a dir, de no sentir cap dolor. Un cop
s’aconsegueix això, no es desitja res més que la tranquil·litat de la pròpia ànima, i per
tant no es necessita cap plaer ja que no sentim dolor, és a dir, només es té necessitat
de plaer quan sentim dolor, o el que és el mateix, quan notem absència deplaer. Tot i

això, Epicur accentua la importància del cos com a fonament de la nostra existència, i
diu que el cos és l’única realitat que som i que és la veritable mesura de les coses.
Com s’ha esmentat en la pàgina anterior, cal conèixer com s’organitzen els desitjos. De
desitjos trobem els naturals i els vans. Entre els que són naturals n’hi ha que són
necessaris i d’altres que són innecessaris,i en el cas dels vans no són ni naturals ni
necessaris. Els desitjos naturals i necessaris són aquells que eliminen el dolor, com ara
el menjar i la beguda. Els naturals però no necessaris són els que complementen el
plaer però que no extirpen el dolor, com per exemple els aliments cars i refinats. I per
últim, els desitjos que no són ni naturals ni necessaris són per exemple tots aquells...