El Quijote

Hermanas sempre!
Hola Cristina, avui es 24 de Juliol del 2010, la veritat, esque encara m’enrecordo de com i cuan ens vam conèixer, la cosa va anar així.
Estavam amb la Carme (la professora dereforç) i havíem de fer un treball.
Carme: Hos eu de posar per grups, i fer un treball, per la semana que bé.
Cristina Menal: Mireia, Laura anem juntes vale?
Carme: Pol, Cristina Andrés aureu d’anarjunts…
Cristina Andrés: Jo no vui anar amb el Pol
Cristina Menal: Si vols vens amb nosaltres i el Pol que vagi amb el Juanito, Anirem a casa meva!
Així ens vam començar a parlar, el dia que vamquedar, ja no m’enrecordo de quin va ser, recordo que vam pujar a las golfas i vam estar treballant una estona, i desprès de fer el treball vam mirar la película “Los otros”. Desde aquell dia ens vam feramigues, però no nomès ens va unir el treball, ens van unir les ganes de conèixens, perquè apartir d’aquell dia, vam comensar a anar sempre juntes, sempre! Em tingut molts problemas…. La inmensamajoria per culpa de gent falsa, ara no dire noms, crec que les dos ja savem qui va ser el que ens va separar un munt de vegadas, bueno, més ben dit el que ens va intentar semparar, perquè an passat cincanys i encara estem juntes.
Portem cinc anys siguen millors amigues, i ja fa dos anys que no ens emfaden, simplemente em descobert que per tenir opinions diferents no ens d’enfadar, es opinar sobre untema,i si l’altre persona no opina igual, pues que i farem? I també perquè ja aquella gent falsa s’ha començat a calmar amb nosaltres, crec que aquella gent ja sap que intentar separar-nos es unaperdua de temps.
Cristina, em passat per moltes coses, bones i dolentes, i sempre em continuat endevant, saps millor que ningú que no vui que res i que ningu et fagi mal, ja saps que opino sobre lo decasa de l’Eddy, no cal que to repeteixi…. Perquè se que tu opines diferent i et digui el que et diguis no em faràs cas…. Ja ho vaig intentar el mateix dia, però ets una cabezona i no em faràs cas, i...