El relativisme moral

 
El relativisme moral havia suposat per primera vegada, un desafiament a la idea de l’obligatorietat de les lleis i els costums de la polis. Podem estar d’acord amb alguna de les lleis, però siningú les compleix, la ciutat es converteix en un caos. El relativisme moral es fonamenta en la creença, que no és possible determinar ni de manera natural ni de manera racional acceptable per tots elséssers dotats, de raó el que és moralment correcte. Segons els sofistes i els relativistes morals en general, les normes i les precepcions morals que regulen les relacions entre els individus d'unacomunitat són sempre convencionals. S'accepten per interès, per conveniència i no tenen altra raó de ser que aquest l’interès i la conveniència.

Sócrates combatia el relativismo moral dels sofistas iafirmava l’existencia de valors morals universals sobre els quals s’establia la seva proposta ètica, l’intel·lectualisme moral. Sòcrates no compartía la mateixa opinió amb els sofistas, Sócratesrebutja el relativisme moral. Creu que tot el coneixement està a l’interior de l’home. Sócrates critica al relativisme moral sofista. Per fer front al relativisme, la paraula no té valor de veritat,Sòcrates afirma que la paraula o el llenguatge no vol dir coses concretes o determinades, sinó que es refereixen a un concepte universal, no a coses existents, ja que és la primera vegada que apareix elconcepte de l'universal. Per tant, la justícia, la virtut, no tenen sentit ple al no reduir-se la paraula a coses concretes.

Jo opino que el relativisme moral no hi han criteris morals universals. Elrelativisme moral es planteja en el supòsit, el qual el sistema de les normes morals d'un grup o d'un poble sigui diferent del sistema de les normes morals d'un altre grup o d'un altre poble. Noobstant això, el concepte del mateix relativisme moral és ambigu, ja que en ell es tanquen dues situacions factuals totalment diferents, des del punt de vista del seu format lògic. El relativisme moral...