El Saber Filosofic
Páginas: 8 (1866 palabras)
Publicado: 25 de octubre de 2011
EL SABER FILOSÒFIC
1-El saber
Avans d'introduirnos directament en el que és el saber filosòfic, explicarem el que és el saber, les diferents formes de saber i finalment les formes de saber.
El saber és una aprhensió de la realitat per mitjà de la qual la realitat queda fixada en un subjecte, expressada, transmessa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició. El saberté diferents fonts:
-La sensibilitat: Proporciona l'experiència bàsica de les coses, però les dades sempre estan en un context teòric que les fa intel·ligibles i entenedores.
- La raó: Produeix diferents formes de saber lligades generalment a un típus d'experiència.
Dintre del saber també trobem diferents formes de saber que acontinuació esmentarem:
– El saber comú o ordinari: Elsaber comú es funda en l'experiència de la vida quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis.
– El saber científic: És un saber sistemàtic, rigorós i critic i no el diferencia del saber filosòfic.
– El saber tècnic: Consisteix a saber com fer certes activitats i persegueix el control i el domini del món.
– El saber filosòfic: Preguntar-se pel saber filosòfic éspreguntar-se una pregunta filosòfica i cada sistema filosòfic pot valdre com una resposta.
– El saber artístic: Està més vinculat amb la narració que amb l'explicació.
– El saber religiós: Es tracta del saber sobre allò sagrat o allò divi.
2- El saber filosòfic
2.1 Origen de la filosofia:
La filosofia neix a Grecia (Milet), en el segle VI aC. El seu naixement es relaciona amb un canvi enla manera d'explicar els fenòmens quotidians que es coneix com pas de mite a logos.
La paraula mythos es tracta d'una paraula de contingut sagrat, una paraula que designa el que és ocult i misteriós. En canvi la paraula lógos és un instrumet d'indagació de la veritat i també de debat i deliberació pública, oberta a tots els ciutadans, que intenta convèncer raonant i fomentant la capacitatcrítica. Els primers pensadors van adoptar una actitud filosòfica a causa de l'administració i el dubte per desxifrar els problemes que els plantejava el món. L'admiració, la sorpresa, es produeix davant un món enigmàtic, que planteja tota mena d'interrogants. El dubte, la consciència de no saber i la necessitat de coneixement, és l'altre element que mou l'ésser humà a filosofar.
2.2 La naturalesa dela filosofia
Adoptar davant de l'univers una actitud d'admiració i dubte dóna lloc al saber filosòfic. La filosofia es caracteritza per ser un amor a la saviesa, l'admiració que impulsa a filosofar va unida a la consciència de la ignorància. Per aquest motiu el filòsof és un individu intermedi entre el savi i l'ignorant, que ja posseeix el saber, i per això no el busca, fins a tal punt estàmancat de saber que ni tan sols sap el que troba a faltar. El saber filosòfic també prové de les dues fonts de coneixement de què disposen els éssers humans, la raó i els sentits, la raó sobre a la veritable i autèntica realitat.
Els filòsofs van començar a interessar-se per saber no només per l'afany de saber, sinó també per tal d'esbrinar com ser feliços. Es diu que va ser Sòcrates al segle V aCqui va dirigir aquesta actitud. La gran pregunta que es feia tothom era ¿ què hem de fer per ser feliços? tant de manera individual com de manera col·lectiva. Així es completa la noció de savi que, a més del coneixement de la veritat, inclou saber viure bé. Per tant la filosofia s'enfronta des dels seus orígens a la doble tasca de saber per saber i saber viure bé.
2.3 Els mètodes filosòfics-Mètode empiricoracional
Té el seu origen en Aristòtil i a seguit al llarg de la història fins els nostres dies. Comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment que per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible. El primer nivell de la realitat està constituit per les dades que ens proporcionen els sentits: la realitat és multiple...
1-El saber
Avans d'introduirnos directament en el que és el saber filosòfic, explicarem el que és el saber, les diferents formes de saber i finalment les formes de saber.
El saber és una aprhensió de la realitat per mitjà de la qual la realitat queda fixada en un subjecte, expressada, transmessa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició. El saberté diferents fonts:
-La sensibilitat: Proporciona l'experiència bàsica de les coses, però les dades sempre estan en un context teòric que les fa intel·ligibles i entenedores.
- La raó: Produeix diferents formes de saber lligades generalment a un típus d'experiència.
Dintre del saber també trobem diferents formes de saber que acontinuació esmentarem:
– El saber comú o ordinari: Elsaber comú es funda en l'experiència de la vida quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis.
– El saber científic: És un saber sistemàtic, rigorós i critic i no el diferencia del saber filosòfic.
– El saber tècnic: Consisteix a saber com fer certes activitats i persegueix el control i el domini del món.
– El saber filosòfic: Preguntar-se pel saber filosòfic éspreguntar-se una pregunta filosòfica i cada sistema filosòfic pot valdre com una resposta.
– El saber artístic: Està més vinculat amb la narració que amb l'explicació.
– El saber religiós: Es tracta del saber sobre allò sagrat o allò divi.
2- El saber filosòfic
2.1 Origen de la filosofia:
La filosofia neix a Grecia (Milet), en el segle VI aC. El seu naixement es relaciona amb un canvi enla manera d'explicar els fenòmens quotidians que es coneix com pas de mite a logos.
La paraula mythos es tracta d'una paraula de contingut sagrat, una paraula que designa el que és ocult i misteriós. En canvi la paraula lógos és un instrumet d'indagació de la veritat i també de debat i deliberació pública, oberta a tots els ciutadans, que intenta convèncer raonant i fomentant la capacitatcrítica. Els primers pensadors van adoptar una actitud filosòfica a causa de l'administració i el dubte per desxifrar els problemes que els plantejava el món. L'admiració, la sorpresa, es produeix davant un món enigmàtic, que planteja tota mena d'interrogants. El dubte, la consciència de no saber i la necessitat de coneixement, és l'altre element que mou l'ésser humà a filosofar.
2.2 La naturalesa dela filosofia
Adoptar davant de l'univers una actitud d'admiració i dubte dóna lloc al saber filosòfic. La filosofia es caracteritza per ser un amor a la saviesa, l'admiració que impulsa a filosofar va unida a la consciència de la ignorància. Per aquest motiu el filòsof és un individu intermedi entre el savi i l'ignorant, que ja posseeix el saber, i per això no el busca, fins a tal punt estàmancat de saber que ni tan sols sap el que troba a faltar. El saber filosòfic també prové de les dues fonts de coneixement de què disposen els éssers humans, la raó i els sentits, la raó sobre a la veritable i autèntica realitat.
Els filòsofs van començar a interessar-se per saber no només per l'afany de saber, sinó també per tal d'esbrinar com ser feliços. Es diu que va ser Sòcrates al segle V aCqui va dirigir aquesta actitud. La gran pregunta que es feia tothom era ¿ què hem de fer per ser feliços? tant de manera individual com de manera col·lectiva. Així es completa la noció de savi que, a més del coneixement de la veritat, inclou saber viure bé. Per tant la filosofia s'enfronta des dels seus orígens a la doble tasca de saber per saber i saber viure bé.
2.3 Els mètodes filosòfics-Mètode empiricoracional
Té el seu origen en Aristòtil i a seguit al llarg de la història fins els nostres dies. Comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment que per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible. El primer nivell de la realitat està constituit per les dades que ens proporcionen els sentits: la realitat és multiple...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.