El Surrealisme: Dalí

Característiques

El moviment surrealista s’inicià l’any 1919 quan els poetes André Breton i Phillipe Soupault començaren a publicar la revista "Littérature", que es convertí en el focus de la nova avantguarda de París. S’hi publicaren textos d’escriptura automàtica (consisteix en deixar la ment en blanc, intentant evitar qualsevol pensament coordinat i escriure les paraules que anaven sorgintde manera espontània) i, l’any 1924, el Primer Manifest del Surrealisme. El Surrealisme no és pròpiament un estil artístic sinó un moviment molt més ampli que adoptà formes molt diverses. André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La inspiracióbàsica de Breton procedia de les teories del metge vienès Sigmund Freud. Les investigacions de Freud sobre l’existència d’un nivell mental inconscient, dipositari del coneixement més profund de la persona, i de la possibilitat d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com l’associació de paraules o la interpretació dels somnis, són la base teòrica del surrealisme. Les obres més importants deFreud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana" es van començar a publicar a França a partir dels anys 20, però Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud quan treballava d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial. Tot i així, el gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai noacceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la Segona Guerra Mundial. 

Pintures automàtiques

En pintura, el Surrealisme porta a utilitzar la imatge com a signe d’un món personal amagat que podem descobrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment. Aquesta tècnica s’emprava deixant que la màtracés els gargots i les línies que volgués, sense guiar-la i cercant després en la imatge resultant formes que suggerissin elements reconeixibles. Els artistes surrealistes com André Masson, Max Ernst o Jean Arp, utilitzaven mètodes per produir imatges sense una planificació prèvia, i intentaven després "llegir" aquestes imatges per tal d’esbrinar què volien dir. La tècnica del "frottage" (tècnicaartística que consisteix en el fregament d'un llapis sobre un full col · locada sobre un objecte per aconseguir una impressió de la forma i textura d'aquest objecte”, o del "grattage" (tècnica de la pintura surrealista en la que (en general una vegada seca) la pintura es desprén de la tela mitjançant esquinçades, creant un efecte de relleu) , de Max Ernst son un bon exemple d'aquest mètode.

Elcollage pictóric
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que unes quantes persones confeccionin un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent. Aquest mètode condueix a l’associació d’elements diferents, trets del seu context, que pot produir un sentitnou, inesperat, que ens pot revelar elements de l’inconscient. La idea procedia del poeta Isidore Ducasse, Comte de Lautréamont, que a "Els Cants de Maldoror" havia esmentat la bellesa de la coincidència fortuïta d’un paraigua amb una màquina de cosir a sobre d’un llit de dissecció.
Max Ernst construí imatges pictòriques en les quals relacionava elements molt dispars, com si fossin elementsretallats d’un altre context i enganxats, d’aquí l’associació amb el collage (tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes enganxats. Un collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc.) . El resultat és una imatge metafòrica, és a dir, una imatge ambigua en la que es...