EL VALENCIA ES UNA LLEGUA DIFERENT

Ressenyes

Ressenyes

CUENCA, M. J.

El valencià és una
llengua diferent?
València, 2003
Tàndem Edicions

Si volguérem un eslògan per a aquest llibre,
que té com a subtítol El mallorquí és una
llengua diferent? El català és una llengua diferent?, seria relativament curt: «Un llibre imprescindible que hauria de ser innecessari».
Malauradament, la realitat no la dissenyem
nosaltres (els que pensemque cal aplicar criteris científics per parlar de les llengües), sinó
que la programen els polítics, o els anomenats
«grups de pressió», a través de la influència
que exerceixen en la premsa o a través de la
publicació de decrets que regulen l’ensenyament o el contingut dels llibres de text.
Aquesta manera d’operar, de crear opinió, d’ajustar la realitat pot tenir resultats
tan increïbles com, perexemple, la divisió
d’una llengua en un temps rècord. I els «nosaltres», dels quals parlàvem abans, assistim
atònits a la creació ràpida d’una nova llengua a través de la publicació de decrets, sense reaccionar, pensant que la lògica s’hi
imposarà. Al País Valencià, sabem que no és
així i que cal un treball continu per aturar o
alentir el procés.
El llibre que acaba de publicar Maria
Josep Cuencaés una ajuda imprescindible i
útil per a tots els ciutadans de l’àmbit lingüístic català. A partir d’anècdotes quotidianes que es transformen en modèliques, per la
manera de narrar-les i per la tria que realitza, es mostra un mosaic exemplificador de
com una llengua pot transformar-se en tres.
I a la llarga acabar en una sola: el castellà.
El llibre s’ha dividit en quatre parts:
narracions,contextualitzacions, reflexions
i explicacions. En la primera, es narren
124 | Articles

quatre anècdotes ben representatives, com,
per exemple, la pèrdua de la llengua en les
respectives generacions d’una família (la
de l’autora i, segur, la de molts lectors),
una intervenció en l’homenatge a Batllori
que no necessita majors explicacions o una
representació de les opinions dels taxistes
valencians.Aquesta tria de situacions diverses dibuixen un bon mapa del conflicte, o
de la situació.
La segona part, «Contextualitzacions»,
dóna pistes per entendre el conflicte valencià explicant el context social i polític: «Una
realitat on el respecte a les llengües que no
tenen un estat al darrere és poc més que una
ficció». Múltiples dades exemplifiquen el panorama plurilingüista de l’Estat espanyol, onel context de confrontació del valencià es
dóna sempre amb el català i, paradoxalment,
el defuig amb el castellà. La contextualització es completa amb la visió que els llibres de
text de mitjans de la dècada de 1960 donaven sobre l’espanyol, amb una anècdota d’un
congrés internacional sobre les llengües a
Europa i les diferents actituds dels especialistes en llengües majoritàries i en minoritàries,una reflexió sobre el terme «l’Europa de
les regions» o sobre el nom de la llengua. Algunes peces, ben triades, que dibuixen el
trencaclosques des de diferents angles, amb
protagonistes que aparentment no tenen res
en comú però que representen una mateixa
actitud i uns valors compartits.
En «Reflexions», l’autora comenta la situació del valencià i explica com el resultat
actual és el fruit d’unainstrumentalització
política de llarga tradició que té com a
exemples més actuals la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’intent de
canviar l’entrada valencià del diccionari de la
Real Academia de la Lengua i els insults dels
principals polítics al president de la institu-

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 33 • p. 124-127 • abril 2004

Ressenyes

ció, VíctorGarcía de la Concha, quan afirma que el valencià és una variant del català
o la censura dels currículums per no estudiar completa la història i la literatura catalanes.
El llibre acaba amb l’apartat «Explicacions», on s’aporten arguments, dades o, en
definitiva, explicacions, de per què el valencià i el català són una mateixa llengua. És
obvi, no? Doncs, haurem de contestar negativament a la...