ELS ENIGMES DE JAPO

ELS ENIGMES DEL JAPÓ



11 de Març del 2011:
Un fort terratrèmol ha provocat la explosió d’ un dels reactors de la central japonesa de Fukushima. El reactor ha alliberat una gran quantitat de substancies radioactives. El govern, sense donar moltes explicacions ha decidit deixar una zona de 30 quilòmetres al voltant de la central en quarantena. Totes les persones que entrin en aquella àrea,seran greument afectades per la radioactivitat.

3 de Març del 2015:
Era dissabte i en Serhu i jo, estàvem pensant com podríem fer aquell treball d’ investigació. Després de hores i hores de pensar, se’ns va acudir anar a gravar a una vella ciutat abandonada, situada a la zona 0.
Tot i que sabíem el risc que tenia entrar dins la zona 0 cap del dos s’ ho va pensar un moment.
Sense dir res al nostrespares, vàrem partir caminant en direcció d’ aquella desolada ciutat. Quan vàrem arribar al territori que marcava l’ inici de la Zona 0 uns policies ens van aturar. Primer de tot ens van interrogar i posteriorment, amb uns grans aparells, varen mesurar la quantitat de radioactivitat que tenien els nostres cossos.
No ens varen deixar passar però en un moment de descuit de la policia, vàrem aconseguirentrar dins la zona 0.
En Serhu i jo ens vàrem dirigir cap a la ciutat. De sobte, vàrem començar a sentir sorolls estranys. Pareixien d’ humà, però no estàvem molt segurs. A poc a poc ens anàvem atracant a la ciutat, però també cada cop estàvem més a prop de la central i per tant, el nivell de radioactivitat era més elevat.
Minuts més tard arribarem a la ciutat. L’ aspecte que tenia era desolador.Les cases estaven abandonades i els carrers buits.
En Serhu va treure la seva càmera i va començar a gravar el vídeo que ens serviria per fer el treball d’ investigació. Ens vàrem ficar dins una d’ aquelles cases abandonades, sense pensar amb el perills que podia tenir.
Mentre contemplàvem com era la casa per dins, vàrem sentir uns sorolls molt estranys. De sobte, una part de la casa es vavenir abaix i va deixar al descobert un gran túnel, molt i molt obscur. Tant en Serhu com jo ens vàrem asustar. Vàrem encendre les llanternes del mòbils i vàrem entrar al túnel. Teníem una porada. Vàrem sentir com algú ens cridava. Era la policia que estava cercant. Els dos, ens vàrem amagar dins una petita sortida que hi havia dins del mateix túnel. Per sort, no ens varen veure. Quan la policia se’n va anar, vàrem seguir avançant. Tornàrem a sentir a algú cridar. Aquest cop, no era la policia. No podia creure el que veia
Un home de color verd, amb tres braços i només una cama, estava dret, enmig del túnel, cridant i pegant bots.
En Serhu i jo no reaccionàvem. Ens vàrem quedar de peu mirant aquell home. Ell pareixia més asustat que nosaltres.
Desprès d’ uns quants minuts sense dir res, vaigatracar-me a aquell home i vaig donar-li la mà. Ell, molt sorprès, em va donar la mà. El Serhu, encara asustat al veure aquell home, va demanar-li que li havia passat.
L’ home va contestar-li que s’ havia negat a deixar la seva casa quan hi va haver l’ accident nuclear i que amb el temps,
s’ havia anant transformant amb allò que era avui en dia. També ens va explicar que el no era l’ únic que s’estava transformant. Hi havia més d’ un centenar de persones que com ell s’ havien transformat.
Ens va dir que la policia els anomenava “Cuchijuallá” i que tant la policia com el govern els estaven amagant de la resta de la població.
Nosaltres dos seguíem atònits. Vaig demanar-li si volia que
l’ acompanyéssim a l’ hospital.
Però ell, s’hi va negar perquè sabia que a l’ hospital el matarien perintentar dissimular el greu accident nuclear. En Serhu i jo ens vàrem entristir molt per aquell pobre home.
Ens vàrem dirigir cap a les nostres cases i vàrem contar tot el que ens havia passat als nostres pares. Ells ens varen pegar una renyada impressionant per haver entrar dins la zona 0.
Tot i això ens varen fer cas i amb l’ ajuda del gran advocat Enchuamà, varen denunciar al govern japonès....