els nostres avis

Els nostres avis
Fa exactament un any i 3 mesos em va deixar una persona molt important per a la meva vida, una persona inigualable, mai tindré una persona que sigui el més paregut a ell.
Era un 24 de novembre, estava jugant amb el meu germà i la meva germana fins que sona el telèfon de la meva mare, era la meva iaia plorant. Havia trucat a mare per dir-li que el seu pare s’havia mort, que jano està en nosaltres, s’ha anat a l’altre món. Llavors ma mare va deixar el mòbil i va començar a plorar. Nosaltres vam intentar de consolar-la encara que també estàvem afectats.
Aquesta data no la oblidaré mai perquè ha sigut un dels més tristos que m’ha passat fins aquest moment. El meu avi era una persona molt important per a mi, teníem molt bona relació, era com un amic més, li contava totel que feia encara que jo visc a Espanya i ell vivia al Marroc. El que em fa més tristesa és que l’última vegada que li havia parlat estava bé i feia dos setmanes que no li parlava.
En conclusió, personalment crec que els avis són el millor del millor, per a mi estan per damunt de tot perquè són les persones en que he viscut la major part de la meva vida, han sigut molt importants. Unarecomanació, escolteu als vostres avis i també els pares perquè no els podreu tindre més d’una vegada. No més saps qui són fins que els perds.

Fa exactament un any i 3 mesos em va deixar una persona molt important per a la meva vida, una persona inigualable, mai tindré una persona que sigui el més paregut a ell.
Era un 24 de novembre, estava jugant amb el meu germà i la meva germana fins que sona eltelèfon de la meva mare, era la meva iaia plorant. Havia trucat a mare per dir-li que el seu pare s’havia mort, que ja no està en nosaltres, s’ha anat a l’altre món. Llavors ma mare va deixar el mòbil i va començar a plorar. Nosaltres vam intentar de consolar-la encara que també estàvem afectats.
Aquesta data no la oblidaré mai perquè ha sigut un dels més tristos que m’ha passat fins aquest moment.El meu avi era una persona molt important per a mi, teníem molt bona relació, era com un amic més, li contava tot el que feia encara que jo visc a Espanya i ell vivia al Marroc. El que em fa més tristesa és que l’última vegada que li havia parlat estava bé i feia dos setmanes que no li parlava.
En conclusió, personalment crec que els avis són el millor del millor, per a mi estan per damunt de totperquè són les persones en que he viscut la major part de la meva vida, han sigut molt importants. Una recomanació, escolteu als vostres avis i també els pares perquè no els podreu tindre més d’una vegada. No més saps qui són fins que els perds.

Fa exactament un any i 3 mesos em va deixar una persona molt important per a la meva vida, una persona inigualable, mai tindré una persona que siguiel més paregut a ell.
Era un 24 de novembre, estava jugant amb el meu germà i la meva germana fins que sona el telèfon de la meva mare, era la meva iaia plorant. Havia trucat a mare per dir-li que el seu pare s’havia mort, que ja no està en nosaltres, s’ha anat a l’altre món. Llavors ma mare va deixar el mòbil i va començar a plorar. Nosaltres vam intentar de consolar-la encara que també estàvemafectats.
Aquesta data no la oblidaré mai perquè ha sigut un dels més tristos que m’ha passat fins aquest moment. El meu avi era una persona molt important per a mi, teníem molt bona relació, era com un amic més, li contava tot el que feia encara que jo visc a Espanya i ell vivia al Marroc. El que em fa més tristesa és que l’última vegada que li havia parlat estava bé i feia dos setmanes que noli parlava.
En conclusió, personalment crec que els avis són el millor del millor, per a mi estan per damunt de tot perquè són les persones en que he viscut la major part de la meva vida, han sigut molt importants. Una recomanació, escolteu als vostres avis i també els pares perquè no els podreu tindre més d’una vegada. No més saps qui són fins que els perds.

Fa exactament un any i 3 mesos...