Els problemes de la filosofia

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 20 (4820 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
[pic]

BERTRAND RUSSELL

• Resum per capítols del contingut del llibre.

Capítol 1; Aparença i realitat:
Hi ha cap coneixement al món tan cert que cap persona raonable no en pugui dubtar? Aquesta és la pregunta amb la que Russell ens comença a fer pensar en el seu llibre “Els problemes de la filosofia”; segons ell, aquesta és una de les preguntes més difícils a les que l’home es potsotmetre. Després de veure els obstacles que ens impedeixen seguir alhora de veure una resposta clara i segura, ens endinsarem en el món de la filosofia, la qual ens permet proposar preguntes i respostes de manera crítica i no pas dogmàticament i sense cura.
En el dia a dia que nosaltres vivim, o creiem viure, hi han moltes respostes a preguntes que donem per totalment certes i estan plenes decontradiccions; preguntes de les quals sols podem saber les respostes que hauríem de creure després d’haver investigat i pensat molt. Normalment, en la nostra vida quotidiana, a l’hora de respondre segons quines preguntes, ens basem en la nostra experiència, experiència de la qual quasi indubtablement deriva el nostre coneixement.
Russell, comença parlant-nos, a partir d’una “escena” en la que elles troba, amb la taula, els folis, la finestra, el sol... de una de les distincions que originen més maldecaps en la filosofia: la distinció entre aparença i realitat, entre allò que les coses sembla que són i allò que són..
Un pintor, per exemple, vol saber de quina manera apareixen les coses; l’home pràctic i el filòsof volen saber com són; el desig de saber com són les coses del filòsof és mésfort que el de l’home pràctic, el filòsof, s’interessa molt més per conèixer les dificultats de respondre aquesta pregunta.
Qui va plantejar les raons per considerar que els objectes immediats dels nostres sentits no existeixen amb independència de nosaltres va ser, en primer lloc, el filòsof Berkeley, un bisbe. Aquest nega l’existència de la matèria; no nega que les dades dels sentits quenormalment prenem per signes de l’existència d’una taula (per exemple) siguin realment signes de l’existència de quelcom independent a nosaltres, sinó que nega que aquest quelcom no sigui ni ment ni idees. Segons ell, el món es basava en esperits i les idees d’aquests.
Aquesta manera de pensar que no hi ha res real excepte les ments(ànimes o esperits) i les seves idees, és un pensament formulat pelsfilòsofs idealistes, que com Berkeley, a l’hora d’explicar la matèria, corroboren que aquesta, no és res més que una col·lecció d’idees.
Segons Russell, la filosofia té la capacitat de fer preguntes que augmenten l’interès pel món i mostren l’estranyesa i la meravella que s’amaga rere les coses fins i tot més comunes del dia a dia.

Capítol 2; L’existència de la matèria:

Si no podem estarsegurs de l’existència independent dels objectes, No podem estar segurs de l’existència independent dels cossos de l’altra gent i encara menys de l’existència de la ment de l’altra gent. Tot i que puguem dubtar de les coses, part de les nostres experiències immediates semblen absolutament certes.
El mètode del dubte sistemàtic va ser inventat per Descartes. Aquest, es va proposar no creure en resque no veiés que clara i distintament fos vertader. A partir d’aquest mètode, es va anar convencent de que l’única existència de la qual podia estar completament segur era la seva pròpia existència. De la seva existència no era possible dubtar-ne. Si dubtava, havia d’existir; si tenia experiència d’alguna mena, havia d’existir.
Els nostres propis sentiments i pensaments són els que tenen lacertesa primitiva. I per tant, la certesa del nostre coneixement sobre les nostres pròpies experiències no queda limitada de cap manera per reconèixer casos excepcionals. Nosaltres no creiem en l’existència d’un món extern independent per mitjà de l’argumentació. Comencem a creure en aquest món extern de seguida que comencem a reflexionar. D’això en diem creença instintiva: Podem admetre que el món...
tracking img