Els residus de la construcció
Páginas: 9 (2152 palabras)
Publicado: 19 de noviembre de 2011
Residus de Construcció i Demolició
A) Situació: L’estat actual ( II PNRCD), parteix gràcies a l’experiència i èxits del I PNRCD. Els principis no canvien però s’han d’aplicar a la nova situació.
El marc legal dels RCD a Espanya es constitueix per llei i per Real Decret, que regulen els residus perillosos que puguin generar-se en obres de construcció i demolició. A més a més, algunescomunitats autònomes han complementat aquestes normes de caràcter nacional. Fins i tot les entitats locals poden tenir competències sobre els RCD (obres domiciliàries també es consideren residus urbans).
En el cas de Catalunya la tendència a generar RCD és a l’alça a raó d’aproximadament 1 milió de tones/any (període de 2002 a 2005).
Aquests residus provenen de l’edificació (obra nova, rehabilitació,demolició total / parcial, obres sense llicència) i obra civil (el 28 % del total).
La gestió actual dels residus es porta a terme en instal·lacions i plantes industrials: - Plantes de Valorització: dipositen, seleccionen i classifiquen amb l’objectiu d’obtenir productes finals aptes per al seu ús - Fixes: emplaçament fix de la maquinaria - Mòbils: la maquinària és desplaçada a l’origen decreació del residu a reciclar - Abocadors Controlats: abocament de residus inerts per temps superiors a un any. - Plantes de transferència: “magatzems” temporals per a residus que han de ser tractats o eliminats en instal·lacions localitzades a gran distància.
A Espanya hi ha 58 plantes de reciclatge (11 de les quals es troben a Catalunya), hi ha 8 plantes de transferència (7 a Catalunya) i 80abocadors controlats (44 a Catalunya) i la tendència al reciclatge és a l’alça en retrocés dels abocadors.
Per exemple, les teules i els materials ceràmics es porten a plantes de reciclat per tal d’obtenir-ne àrids lleugers per a terres en infraestructures esportives, paisatgístiques o jardins entre altres.
El mateix pla també ha previst al generació de residus durant els pròxims anys, així comles infraestructures necessàries (distribuïes per comunitats autònomes) per tal que això no esdevingui un problema.
B) Principis: - Jerarquia: es tracta d’una seqüència ordenada de les modalitats de gestió, de major a menor qualitat ecològica. S’adapten 5 nivells diferents (en la seva aplicació es poden donar excepcions justificades):
1. Prevenció: és la primera prioritat. Evitar lacreació del residu; implica compromís des de l’administració fins al consumidor (tota la societat).
2. Reutilització: evita el consum de noves matèries primeres i redueix la generació de residus, així com la despesa energètica. Abarateix la fabricació de nous productes.
3. Valorització: Aprofitament dels continguts materials o energètics dels residus per a una fi útil. La idea s’ha d’adaptar per acada tipus diferent de residu.
3.1 Reciclatge: aprofitament dels materials continguts en els residus pel seu posterior ús en altres utilitats. L’increment del reciclatge és, en part, perquè la legislació és cada vegada més exigent i també pel benefici econòmic que comporta (l’evolució del sector comporta la creació de nous mercats, nous llocs de treball, nous criteris, noves investigacions...).3.2 Valorització Energètica: s’aplica a residus inevitables, no reutilitzables i no reciclables. No s’aprofiten els materials sinó l’energia que aquests contenen. Si la finalitat del procés és desfer-se del residu, no es pot considerar una valorització.
4. Eliminació: el residu va a un abocador o incinerador sense recuperació energètica. És la opció menys ecològica. S’aplica com a últimrecurs.
- Responsabilitat del productor: té una doble interpretació. D’una banda correspon a qui genera el residu la responsabilitat de recollir-lo i tractar-lo adequadament, i en segon lloc, correspon a qui posa al mercat objectes que amb el seu ús es converteixen en residus, la responsabilitat de recollir-lo i tractar-lo adequadament.
- Instruments econòmics: el mercat va contra del medi...
A) Situació: L’estat actual ( II PNRCD), parteix gràcies a l’experiència i èxits del I PNRCD. Els principis no canvien però s’han d’aplicar a la nova situació.
El marc legal dels RCD a Espanya es constitueix per llei i per Real Decret, que regulen els residus perillosos que puguin generar-se en obres de construcció i demolició. A més a més, algunescomunitats autònomes han complementat aquestes normes de caràcter nacional. Fins i tot les entitats locals poden tenir competències sobre els RCD (obres domiciliàries també es consideren residus urbans).
En el cas de Catalunya la tendència a generar RCD és a l’alça a raó d’aproximadament 1 milió de tones/any (període de 2002 a 2005).
Aquests residus provenen de l’edificació (obra nova, rehabilitació,demolició total / parcial, obres sense llicència) i obra civil (el 28 % del total).
La gestió actual dels residus es porta a terme en instal·lacions i plantes industrials: - Plantes de Valorització: dipositen, seleccionen i classifiquen amb l’objectiu d’obtenir productes finals aptes per al seu ús - Fixes: emplaçament fix de la maquinaria - Mòbils: la maquinària és desplaçada a l’origen decreació del residu a reciclar - Abocadors Controlats: abocament de residus inerts per temps superiors a un any. - Plantes de transferència: “magatzems” temporals per a residus que han de ser tractats o eliminats en instal·lacions localitzades a gran distància.
A Espanya hi ha 58 plantes de reciclatge (11 de les quals es troben a Catalunya), hi ha 8 plantes de transferència (7 a Catalunya) i 80abocadors controlats (44 a Catalunya) i la tendència al reciclatge és a l’alça en retrocés dels abocadors.
Per exemple, les teules i els materials ceràmics es porten a plantes de reciclat per tal d’obtenir-ne àrids lleugers per a terres en infraestructures esportives, paisatgístiques o jardins entre altres.
El mateix pla també ha previst al generació de residus durant els pròxims anys, així comles infraestructures necessàries (distribuïes per comunitats autònomes) per tal que això no esdevingui un problema.
B) Principis: - Jerarquia: es tracta d’una seqüència ordenada de les modalitats de gestió, de major a menor qualitat ecològica. S’adapten 5 nivells diferents (en la seva aplicació es poden donar excepcions justificades):
1. Prevenció: és la primera prioritat. Evitar lacreació del residu; implica compromís des de l’administració fins al consumidor (tota la societat).
2. Reutilització: evita el consum de noves matèries primeres i redueix la generació de residus, així com la despesa energètica. Abarateix la fabricació de nous productes.
3. Valorització: Aprofitament dels continguts materials o energètics dels residus per a una fi útil. La idea s’ha d’adaptar per acada tipus diferent de residu.
3.1 Reciclatge: aprofitament dels materials continguts en els residus pel seu posterior ús en altres utilitats. L’increment del reciclatge és, en part, perquè la legislació és cada vegada més exigent i també pel benefici econòmic que comporta (l’evolució del sector comporta la creació de nous mercats, nous llocs de treball, nous criteris, noves investigacions...).3.2 Valorització Energètica: s’aplica a residus inevitables, no reutilitzables i no reciclables. No s’aprofiten els materials sinó l’energia que aquests contenen. Si la finalitat del procés és desfer-se del residu, no es pot considerar una valorització.
4. Eliminació: el residu va a un abocador o incinerador sense recuperació energètica. És la opció menys ecològica. S’aplica com a últimrecurs.
- Responsabilitat del productor: té una doble interpretació. D’una banda correspon a qui genera el residu la responsabilitat de recollir-lo i tractar-lo adequadament, i en segon lloc, correspon a qui posa al mercat objectes que amb el seu ús es converteixen en residus, la responsabilitat de recollir-lo i tractar-lo adequadament.
- Instruments econòmics: el mercat va contra del medi...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.