EMBRI DE TRES PARES

EMBRIONS DE TRES PARES
En aquesta dissertació, em disposo a tractar el tema de la modificació genètica en embrions, més concretament el fet de la fecundació in vitro amb l’ADN de dues dones i el d’un home. He escollit aquest tema ja que m’agrada la biologia i la genètica. A més, vull estudiar medicina i m’agradaria que es descobrissin com més mètodes millor, per tal de garantir el menor nombrepossible de malalties que puguin conduir a la mort. Així que m‘interessa la possibilitat que es pugui modificar genèticament un òvul per evitar que el nadó desenvolupi malalties degeneratives. Aquest tema és rellevant socialment ja que es va debatre al Parlament de Londres el passat 3 de febrer de 2015. A la Cambra Baixa, 382 diputats van votar a favor, mentre que 128 van votar en contra. Ara,s’espera la votació de la Cambra Alta per tal de definir si la tècnica de donació mitocondrial s’aprova o no.1 Aquest tema també és discutit entre científics i religiosos, ja que els primers consideren que és un gran avenç i una possibilitat de tenir fills per les famílies afectades.2 D’altra banda, sacerdots i cures pensen que és un violació del codi moral, ja que s’estarien creant bebès de disseny.Per tractar aquestes qüestions, prosseguiré de la següent manera: en primer lloc, buscaré informació de la modificació genètica relacionada amb la fecundació in vitro. En segon lloc, tractaré el tema de l’embrió de tres progenitors i explicaré en què consisteix aquesta tècnica i el procediment pel qual es duu a terme la reproducció assistida amb trasplantament mitocondrial. En tercer lloc,procediré a desenvolupar els pros i contres, és a dir, els avantatges i riscs d’aquesta tècnica. En quart i últim lloc, exposaré les tesis i opinions de cinc personatges i dues institucions rellevants en la discussió del tema d’aquesta dissertació, i procediré a analitzar els arguments de cadascuna d’elles. Les persones les tesis de les quals seran debatudes, són les següents: John Gearhart (doctor de launiversitat John Hopkins), Dough Turnbull (professor del Centre d’Investigació Mitocondrial de la universitat de Newcastle), John Sulson (Nobel de Psicologia), la diputada conservadora anglesa Fiona Bruce i el cas de la família Newell. D’altra banda, les institucions de les quals es comentarà la seva reflexió són l’Autoritat per a la Fertilitat i la Embriologia Humanes (HFEA) i l’Esglésiad’Anglaterra i l’Església Catòlica.

La modificació genètica rep el nom avui en dia d’enginyeria genètica, i consisteix en la tecnologia del control i transferència del DNA d’un organisme a un altre, cosa que possibilita la correcció de defectes genètics.3 Aquest procediment es duu a terme en la fecundació in vitro, tècnica de laboratori a través de la qual és possible fecundar un òvul amb unespermatozoide fora de l’úter.4 La fecundació in vitro és un tipus de pràctica dins de la reproducció assistida, on també hi entra la reproducció assistida amb trasplantament mitocondrial. Aquesta, és una tècnica innovadora que permet tenir fills sans a aquelles dones que presenten malalties degeneratives en els gens del DNA mitocondrial. En les cèl·lules humanes, no només hi ha DNA al nucli, sinó que tambén’hi ha als mitocondris. Així doncs, per dur a terme la reproducció assistida amb trasplantament de mitocondris es segueixen els següents passos5:
1. S’extreu el nucli de l’òvul de la mare.
2. S’extreu el nucli de l’òvul de la donant.
3. S’insereix el nucli de la mare en l’òvul de la donant.
4. Es fecunda l’òvul amb l’espermatozoide del pare i es reimplanta l’òvul a l’úter.
La tècnica deltrasplantament mitocondrial té, com totes les tècniques, experiments, operacions, etc., tant riscs com avantatges. Aquest procediment d’enginyeria genètica, com ja s’ha esmentat amb anterioritat, permetria a dones afectades per malalties mitocondrials tenir fills de forma segura i amb un percentatge de certesa molt elevat que la descendència no heretaria cap trastorn genètic que provoqués malalties...