Ensayo sobre Psicología

Què cal tractar en cadascú dels temes (camps temàtics) per a l’exercici de redacció (3ª pregunta de l’examen)?

1.- DUALISME EPISTEMOLÒGIC.
1.1. Evolució de la teoria platònica delconeixement.
1ª Etapa (subjectivista) : diàlegs de Transició (Menó). Distinció entre dues formes de coneixement en funció de la certesa del subjecte (grau de seguretat o confiança) respecte del seu coneixement:si la certesa és incompleta (perquè no s’ha experimentat) parlem d’ opinió (doxa), si és total o completa (perquè s’ha experimentat) parlem de coneixement (episteme). Aquest criteri, però, seria uncriteri purament subjectivista. El text conegut com del “Camí a Larisa” (que apareix al Menó) és en el que es planteja aquesta posició.
2ª Etapa (objectivista): diàlegs de maduresa (República). Ladistinció entre opinió i coneixement ja no depèn de la certesa, per tractar-se d’un criteri poc fiable, com de l’objecte al qual es dirigeix el nostre coneixement. Si es dirigeix al món sensible, tansols tindrem opinió (doxa), mentre que si es dirigeix al món intel·ligible parlarem de coneixement (episteme). Aquest canvi d’enfocament es produeix a la República. El text de referència és el de la“línia dividida” al llibre VI. Serà l’objecte conegut i no l’estat anímic del subjecte el que operarà com a criteri per a distingir eixes dues formes de coneixement.
3ª Etapa (crítica): diàlegs de vellesa(Teetet, Parmènides, Protàgores). Als seus últims diàlegs, i davant les qüestions que li plantegen els seus deixebles, Plató mostra alguns dubtes respecte de les posicions que havia mantingut alperíode anterior. Sense que es puga parlar de què hi ha una revisió radical del que havia sostingut fins ara, sí que es pot dir que apareixen alguns trets d’escepticisme moderat.
1.2. El símil de lalínia.
En coherència amb el que hem dit abans, caldrà al·ludir a la Teoria Platònica de les Idees, i particularment, a la seua vesant ontològica, segons la qual la realitat està integrada per dos...