Epigenètica

Laura Saez 1r BAT A

EPIGENÈTICA

”La epigenética siempre ha sido todas las cosas extrañas y maravillosas que no pueden ser explicadas por la genética.”
Denise Barlow (Viena, Austria)

Historia

L’historia de l’epigenètica es remunta a milers d’anys enrere. Alguns científics grecs ja es preguntaven si la nostre evolució està relacionada directament en l’entorn en que creixem.

*3000 aC : Hipòcrates pensava que heretàvem trossets de cadascuna de les part dels nostres pares. Més endavant Aristòtil va llençar una hipòtesis que deia que creixíem a partir de masses amorfes que es desenvolupaven dins de la mare, gràcies al pare.

* 1651 : William Harvey va treballar sobre les idees exposades per Aristòtil. Va investigar el desenvolupament de l’embrió amb l’ajut dedissecció animals. Va arribar a la conclusió que els embrions es desenvolupen de forma gradual a partir d'un òvul i no a partir de cossos minúsculs completament formats.

* 1865 : George Mendel va establir les regles de l’herència, base de la genètica actual. Va arribar a aquest descobriment observant el creixement dels pèsols. Com els pèsols passaven a la descendència les sevescaracterístiques.

* 1892 : August Weissmann juntament amb altres científics van reconèixer que la informació genètica era emmagatzemada en el nucli de la cèl · lula. Creien que les cèl·lules comencen amb la mateixa informació i després s'especialitzen en perdre material quan es divideixen.

* 1902 : Hans Spemann compartia l’opinió amb Weissmann excepte que Spemann argumentava que les cèl·lulesno perden informació, simplement la desactiven. Va utilitzar un pèl del seu nadó per dividir en dos un ou de sargantana, obtenint així dos salamandres. Spemann va ser el pioner de la moderna tecnologia utilitzada avui dia per a la clonació.

* 1942 : Conrad Waddington va utilitzar per primer cop el terme epigenètica. Ell relacionava el desenvolupament i l'herència la informació genètica il'ambient.

* 1953 : James Watson i Francis Crick descriuen l'estructura de la doble hèlix de l'ADN. Es reconeix a l'ADN com el material genètic hereditari.

* 1980 : Comença la revolució de la seqüenciació de gens. Estem constituïts a partir d’una seqüència de gens.

* 1990 : Es desenvolupa la investigació epigenètica. Els científics s'adonen que no és només la seqüència del'ADN que controla la nostra constitució biològica. La mutilació de l'ADN i les modificacions d'histones són reconegudes com importants reguladors de l'activitat genètica.

* 2004 : La Comissió Europea acorda finançar la “Epigenome NoE” per promoure l'excel·lència en epigenètica a tot Europa.

* ACTUALITAT : Encara no existeix un consens universal sobre fins a quin punt estem relacionatsevolutivament amb l'ambient en qual creixem.

Què és la Epigenètica?

L’epigenètica és una nova branca de la biologia que es dedica a estudiar els canvis heretables que no depenen de la seqüència de l'ADN. Un bon exemple d'això són els bessons idèntics, que comparteixen exactament els mateixos gens però no sempre desenvolupen les mateixes malalties encara que aquestes tinguin un factorgenètic. L’any 2002, Robin Holliday defineix la Epigenètica com "els canvis en la funció dels gens que són heretables per 1mitosi i per 2meiosi, que no comporten una modificació en la seqüència de l'ADN i que poden ser reversibles".

L'herència epigenètica es pot produir, doncs, de dues maneres. El primer, a través de la divisió mitòtica de les cèl·lules, en el procés de diferenciació cel·lular. Elsegon correspon als canvis epigenètics que poden també transmetre d'una generació a una altra a través de la meiosi. Si les modificacions de la seqüència de l'ADN són mutacions epigenètiques, es podrien anomenar "epimutacions".
La programació epigenètica dels gens pot ser alterada per diverses condicions ambientals que influeixen en el fenotip d'un organisme i en el seu comportament.

1....