Epoca classica

Època clàssica.

Durant el s. V ac Atenes havia guanyat la guerra contra els perses liberant la LLiga de Delos. Després va perdre la guerra contra Esparta i amb ella la seva hegemonia.
Mitjans s. IV ac l’amenaça vindrà de Macedònia i del seu emperador Alexandre el Gran i el seu pare Filip.
La ciutat-estat va conservar el seu prestigi cultural.

PLATÓ
La mort de Sòcrates el va influir ales seves teories, de manera que proposava que el govern de la polis passés als filòsofs, que són els que coneixen la justícia.
Buscarà, com Sòcrates, una veritat absoluta. I dividirà el coneixement en el món sensible i el món Intel.ligible.
Plató neix a Atenes, en el sí d’una família aristocràtica. Després de la mort del seu Mestre se’n va a viatjar pel sud d’Itàlia i per Sicília. Torna a Atenesi funda l’Acadèmia.
Les seves obres es dividiesen en 3 blocs:
.de joventut,sobre qüestions morals i definicions. Influència de Sòcrates.
.de maduresa (Ex. El Fedó), es centres en qüestions metafísiques i epistemològiques.
.de vellesa,fa autocrítica de la seva obra.

-la teoria de les idees.
Agafa la idea d’Heràclit de tot canvia i l’aplica al que ell anomena el món sensible, un món onno hi ha idees veritables.
Les idees, formes o esencies són entitats universals, immutables i eternes, tenen una existència separada de les coses particulars, i només s’hi pot arribar a través de la raó, no pas pels sentits.
És una teoria dualista, perqùe separa 2 mons:
.el món sensible, el de l’aparença, format de coses materials, sempre
Canviant (Heràclit)
.el món Intel.ligible, deles idees o formes pures.
La relació entre els dos mons pot ser de participació, les coses sensibles participen d’una idea. També pot ser d’imitació, la forma és el model ideal de les coses sensibles, que les imiten o reprodueixen imperfectament.
Les idees són la finalitat, l’objectiu, la raó de ser de les coses materials, són les causes finals de les accions humanes i dels esdeveniments del mónnatural.
-la idea del bé.
És la causa final, la del propi coneixement. També l’anomena idea de la bellesa.és la raó de ser de tot el que existeix.fa possible entendre les coses tal com són. No és una idea de Déu, perquè déu és creador de l’ univers, en canvi el bé és el que li dóna sentit i la seva finalitat última.
-CONEIXEMENT I REMINISCÈNCIA
Es plantegen com és possible arribar alconeixement, si aquest no està al món sensible sino al de les idees. Sòcrates aconseguexi amb les preguntes adequades treure el coneixement de persones que no saben que el tenien, perquè l’havien oblidat. Això els porta a la conclusió que l’ànima ha contemplat les formes, en una vida anterior a la vida terrenal. Quan cau en un cos mortal oblida, però quan torna a veure els objectes recorda. D’això se’ndiu reminiscència o anamnesis.
Distingeix dos tipus de coneixement, segons la seva procedència.
Hi ha el saber o ciència episteme, l’objectiu del qual és el món de les idees, l’intel.ligible. Hi ha la creença o opinió, doxa, que té com a objecte el món sensible.
-la metàfora de la línia.
Els diferents graus de coneixement corresponen als diferents graus del’ésser.
Una línia imaginària esdivideix en dos segments. Desiguals. El primer, que és més llarg, correspon al món intel.ligible. el segon representa l’opinió sobre el món sensible. A l’hora es divideix en altres parts, que té a veure amb diferents parts de l’ànima.
Diferencia quatre nivells de coneixement : als inferiors hi la conjectura,ombres, la creença,objectes físics. Al nivell de coneixements racionals hi ha el coneixementdiscursiu, els objectes matemàtics i, al capdemunt la intel.ligència,idees, la ciència pura o dialèctica.
Plató creu que la dialèctica és la ciència suprema, on no poden arribar els filòsofs.
Igualment parla de l’ Eros o amor platònic, que per a ell és el desig de l’ànima d’allò etern, ideal i perfecte i l’aspiració del filòsof d’arribar al coneixement vertader.
El mite de la caverna
Uns homes...