Era Se Una Vez

Nom en català. | Àrnica. |
Nom en llatí. | Arninca. |
Nom en castellà. | Árnica. |
Nom en angles. | Arnica. |
Nom científic. | Arnicae flors. |
Descripció. | Petita planta de fins un 60 cm d’altura, en la base de la qual te una roseta de color verd pàl·lid. Les flors són grogues i es reuneixen al final del tall. Floreix entre primavera iestiu. |
Parts utilitzades. | Sobre tot les flors, però també el rizoma. |
Preparats i aplicacions. | Pomades. Existeixen pomades que es comercialitzen en farmàcies per tractar cops, dolors musculars... Tintura. Es pot adquirir en farmàcies. Es prenen en 3 a 5 gotes diluïdes en aigua, 2 o 3 vegades al dia. Faringitis i laringitis. |
Usos tradicionals. | Tònicacardíaca. Al augmentar el fluix sanguini en les coronoides enforteix al cor i accelera el pols. Antialopedic. Pel rentat diari del cabell i aconseguir un augment del creixement. L’ús excessiu pot provocar irritacions. |
Usos actuals. | Us extern. El seu us principal deriva de provocar irritacions per contacte. S’utilitza per cicatritzar ferides, disminuir els efectes del cops, i aixafamentdels músculs. |
Constituents. | Compostos terapèutics Olis essencials. Carotenoides. Flavonoides. Lípids. Alcaloides. |
Efectes principals. | Irritacions de les mucoses. Antihistamínic. Antiinflamatori Antisèptic. Sedant. |
Família. | Asteraceae. |
Hàbits i cultiu. | Planta de distribucions eurasiàtiques. Es dona en zones muntanyoses, amb terreny silícic.|

Nom en català. | Cenature. |
Nom en llatí. | Centaurus. |
Nom en castellà. | Centauro. |
Nom en angles. | Centaur. |
Nom científic. | Centaurium erytaea. |
Descripció. | Herba anual o bianual. Les seves fulles són de color verd pàl·lid. Els pètals de les flors són de color roses . |
Parts utilitzades. | Les summitatsflorides, que han de ser recollides de juny a agost. |
Preparats i aplicacions. | Infusió. Es prepara amb 30 grams de summitats florides per litre d’aigua. Prendre una tassa al dia. Digestiu, falta de gana i febre. Compreses. Es prepara mullant un pany amb la decocció que consta de 50 grams de summitats florides pe litre d’aigua. Dermatologia. |
Usos tradicionals. | Dermatologia. Enla Grècia clàssica i en Espanya del sigla XVI, ja era coneguda per les sever propietats cicatritzants. Oftalmologia. El suc amb mel, s’utilitzava per aclarir la vida. Neurologia. En Roma del sigla I per tractar les malalties nervioses. |
Usos actuals. | Digestiu. En cas de digestions pesades, vòmits, i gastritis cròniques. Falta de gana. La infusió porta propietats aperitives. Febre.Pot utilitzar-se per baixar la febre. |
Constituents. | Principis amargs. |
Efectes principals. | Laxant. Cicatritzant. Descens de la febre. Fa descendir el nivell de glucosa de la sang. Augmenta la gana. |
Família. | Gentianaceae. |
Hàbits i cultiu. | Encara que cada cop és menys freqüent, es pot trobar en els prats. Es multiplica, en primavera, perllavors. Zones seques i sols pobres. |

Nom en català. | Cua de cavall. |
Nom en castellà. | Cola de caballo. |
Nom en angles. | Horsetail. |
Nom científic. | Equisetum arvese. |
Descripció. | Planta vivaç,molt característica, amb rínxols molt ramificats. Te dos tipus de tija: els fèrtils, de 10 a 20 cm d’altura, que apareixen a començar la primavera, iels no ramificats i sense clorofil·la: són verds ramificants, de 20 a 80 cm. |
Parts utilitzades. | Les frondes estèrils. |
Preparats i aplicacions. | Càpsules. Es poden trobar moltes presentacions d’aquesta planta en el mercat, com càpsula de pols(5 a 10 g al dia), tintura (1 cullerada, 3 cops al dia), extracte sec... Decocció. 20 grams de fruits triturats per litre...