Eros i psique
Páginas: 4 (962 palabras)
Publicado: 17 de febrero de 2015
EROS I PSIQUE
Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822) Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la mare el deixà a càrrec del seu avi, el qual arruïnat, el posà a treballar en unacantera, on comença a esculpir petites estàtues. Més tard comença a estudiar escultura amb J. Torretti, a Venècia, protegit per un senador venecià. Aquest li encarregà, sent encara molt jove, dues gransescultures de mida natural: Orfeu i Eurídice.Fins l’any 1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any. El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on li encarregaren el monument funeraridel Papa Climent XIII, per la basílica del Vaticà. Aquí comença la clara influència de l’escultura clàssica antiga en la seva obra. Aquest monument ens mostra un treball minuciós i perfecte, atenentfins el mínim detall. Fou inaugurat el 1792, i la fama de Canova arribà al seu zenit. Llavors les comandes no varen parar d’arribar-li. Tesseu i el minotaureAl cim de la seva fama, fou cridat perNapoleó a París, per fer-li un bust, i després va rebre comandes de diferents sobirans, per la qual cosa viatjà a Nàpols, Roma, París i Viena. Va organitzar grans tallers, que no donaven l’abast per ferles seves obres.
Antonio Canova (1757-1822)
Cronologia: 1787-1793
Estil: neoclassicisme
Tècnica: talla
Materials: marbre
Formes: exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocromaDimensions: 1,55 m x 1,68 m
Localització: Museu del Louvre (París)
Anàlisi formal
Descripció: Aquí un noi i una noia que es van a fer un petó...
Textura: Marbre blanc. Molt polit l’afinavaamb pedra tosca i una lletada de calç i àcid. Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit
Composició:Centre de lacomposició
Moment molt passional: el bes. Eros l’agafa pel cap i el cos – Psique li passa les mans darrera el cap. La X és definida per les ales d’Eros i les extremitats inferiors de tots dos. El bell...
Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822) Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la mare el deixà a càrrec del seu avi, el qual arruïnat, el posà a treballar en unacantera, on comença a esculpir petites estàtues. Més tard comença a estudiar escultura amb J. Torretti, a Venècia, protegit per un senador venecià. Aquest li encarregà, sent encara molt jove, dues gransescultures de mida natural: Orfeu i Eurídice.Fins l’any 1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any. El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on li encarregaren el monument funeraridel Papa Climent XIII, per la basílica del Vaticà. Aquí comença la clara influència de l’escultura clàssica antiga en la seva obra. Aquest monument ens mostra un treball minuciós i perfecte, atenentfins el mínim detall. Fou inaugurat el 1792, i la fama de Canova arribà al seu zenit. Llavors les comandes no varen parar d’arribar-li. Tesseu i el minotaureAl cim de la seva fama, fou cridat perNapoleó a París, per fer-li un bust, i després va rebre comandes de diferents sobirans, per la qual cosa viatjà a Nàpols, Roma, París i Viena. Va organitzar grans tallers, que no donaven l’abast per ferles seves obres.
Antonio Canova (1757-1822)
Cronologia: 1787-1793
Estil: neoclassicisme
Tècnica: talla
Materials: marbre
Formes: exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocromaDimensions: 1,55 m x 1,68 m
Localització: Museu del Louvre (París)
Anàlisi formal
Descripció: Aquí un noi i una noia que es van a fer un petó...
Textura: Marbre blanc. Molt polit l’afinavaamb pedra tosca i una lletada de calç i àcid. Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit
Composició:Centre de lacomposició
Moment molt passional: el bes. Eros l’agafa pel cap i el cos – Psique li passa les mans darrera el cap. La X és definida per les ales d’Eros i les extremitats inferiors de tots dos. El bell...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.